Moltes concentracions urbanes tenen com a principal reclam turístic i d'oci els seus mercats, viatjar a Florència implica una experiència gastronòmica multicultural al mercat central, una visita a París queda òrfena d'olors i colors si no es passa pel del Quartier Chinois, sortir de Londres sense haver entrat al Borough Market és com passejar per davant del Big Ben mirant a terra. Els mercats s'han convertit en un bon exponent del nivell de capacitat per transformar, la cuina dels millors restauradors surt dels seus taulells i aquests espais, a més de vertebrar el valor diferencial de la qualitat de vida dels ciutadans, afegeixen a la seva oferta els valors de propostes i programacions culturals, des d'arts plàstiques fins a esdeveniments teatrals o musicals, en un temptador maridatge sensorial.
Manresa tenia una assignatura pendent amb un dels indrets clau per dinamitzar el Centre Històric i de passada convertir-se en imatge de renovació local; estic parlant del Mercat de Puigmercadal, que des de fa una setmana sembla que s'està començant a moure per renéixer de l'oblit ciutadà, i ha inaugurat un ampli i atractiu espai de degustació al centre d'un equipament comercial que fins ara provocava més indiferència que afluència. El Puigmercadal s'ha començat a posar guapo i convida a entrar-hi, ara el que cal és que la proposta interior, a més de ser la més fresca, tingui gust de qualitat i creativitat a preu de mercat i que un cop dins, a més de comprar, convidi a no sortir-ne per l'atractiu d'una oferta singular, més enllà dels productes naturals. Què sembla una oferta cultural?
Que la música al mercat no quedi només en una anècdota d'acte inaugural, que les parets s'omplin d'imatges canviants d'artistes locals, que la neteja que s'ha fet amb nous lavabos o la millora de l'accessibilitat per a persones amb discapacitat sigui un rentat de cara total. En definitiva, que travessar la porta vulgui dir entrar a un món d'imaginació per a tots els sentits, amb facilitats d'aparcament, amabilitat de tracte, flexibilitat d'horaris i sobretot imaginació, l'element clau per assolir allò que s'ha iniciat, una bona dinamització.
Pensar en el Puigmercadal per fer-hi una reunió, escoltar un bon concert amb els amics, passar-hi una vetllada de copes en un entorn amable o senzillament anar-hi a voltar, mirar, olorar i desconnectar, seria haver triomfant en l'intent. Depèn dels gestors, ara que s'han despertat esperem que no sigui només per rentar-li una mica la cara, cal que l'acabem de maquillar. Si les manresanes i manresans se'l fan seu i van somrients al mercat, aniran amb un somriure al Centre Històric i somriurà la ciutat. Recuperant aquell eslògan vintage de la Núria Feliu, després d'endreçar, toca transformar i modernitzar per dir allò de «reis i reines, veniu al mercat!».
