Els Evangelis situen aquest passatge de les temptacions de Jesús a l'inici de la seva vida pública i just després del seu baptisme. Això està fet intencionadament. És una manera de presentar les temptacions amb les quals Jesús haurà de lluitar al llarg de la seva vida fins a la fi. No són, per tant, unes temptacions superades en aquells 40 dies de Jesús al desert, sinó unes temptacions de tota la vida.
Però, què vol dir això de ser temptat? Una temptació és com una oferta que pretén apartar-te del teu camí personal de creixement, tot desviant-te per altres indrets amb bona (i enganyosa) aparença que acaben essent desorientadors. Jesús, al bateig del Jordà, s'ha experimentat com a Fill estimat de Déu Pare. Ara es tracta de viure i anunciar aquesta íntima filiació. Però hi ha moltes maneres de fer-ho; es tracta d'esbrinar la que més s'ajusta al voler de Déu. I aquí és on apareixen les temptacions que, d'altra banda, són molt pròpies de l'ésser humà, són també molt nostres.
Una primera temptació arriba a Jesús -i ens arriba a nosaltres- des de la cobejança del posseir: «tots aquets reialmes seran teus si m'adores». La temptació que aquí es planteja no es d'ordre moral sinó teologal i la pregunta que hi ha al darrere es podria formular així: el veritable fill de Déu, ¿on ha de posar la seva confiança, la seva esperança, el seu amor? El temptador vindria a dir: «Si tens moltes possessions, molts diners, etc., més fàcilment podràs ajudar els altres... com Déu vol!». Jesús, però, detecta la trampa: d'aquesta manera hom fàcilment desplaça la seva confiança en Déu vers la confiança en les pròpies possessions i acaba essent esclau d'aquestes, acaba «adorant-les». Per això Jesús respon taxativament: adorar només a Déu.
La segona temptació arriba des de la cobejança del valer, de l'honor, de ser algú important, valorat: «Si et llences d'aquí a baix, com que ets el Fill, el Pare enviarà els seus àngels i no et passarà res». I l'espectacularitat de l'acció farà que tothom cregui que tu ets el Fill veritable, i la teva fama i honor i s'escamparà per tota la contrada. El temptador proposa a Jesús que visqui la seva filiació divina «enlluernant», fent ben visible el seu valer. També aquí Jesús detecta una trampa i respon «no temptaràs el Senyor, el teu Déu». Jesús entén que la manera de viure la filiació volguda pel Pare no és enlluernant sinó il·luminant el camí de vida amb gestos senzills però eloqüents. Aquesta també és una temptació molt nostra; la temptació de presentar-nos al món com un bonic mostrador que amaga un gran desordre a la rerebotiga; brillants per fora però buits per dins.
També de la segona temptació deriva la tercera: la cobejança d'un poder orgullós i prepotent, de fer valdre la pròpia veritat, la pròpia bondat o santedat (aparent), el propi prestigi guanyat. La proposta del temptador és aquesta: «Converteix aquestes pedres en pans». El que proposa a Jesús és que faci exhibició del seu ser Fill de Déu; que ho imposi a cop de miracle; que doni pa a la gent i així la tindrà sotmesa al seu favor i la podrà conduir com a titelles. També aquí hi ha trampa i Jesús ho percep : «L'home no viu només de pa». Hi ha preteses «bondats i santedats» que amaguen una orgullosa pretensió «d'estar per damunt de», de prepotència. Jesús entén que la manera de viure la filiació que Déu vol no és la de «donar des d'un pedestal» sinó la de «donar-se compartint des de baix»: el veritable Fill de Déu és el servent.
