En uns moments en què la publicitat electoral a Catalunya es feia amb eslògans curts, frases d'impacte amb lletres grosses i grans fotografies dels candidats, o altres imatges suggeridores, no deixava de ser sorprenent l'anunci a pàgina sencera que va publicar l'Agrupació d'Electors Independents de Manresa, l'única de les candidatures de la ciutat que no estava vinculada a cap partit polític. Era una pàgina plena de text, quatre vegades més text del que hi ha en aquest article, i calia agafar-s'ho amb calma per llegir-lo. Les lletres més grans no contenien un eslògan, sinó un enunciat: «Carta oberta als ciutadans de Manresa». La seva originalitat era probablement el seu principal atractiu. En el text s'anunciava que la candidatura havia renunciat a la cartelleria electoral tradicional: «No pensem embrutar els carrers de la nostra ciutat, per a aconseguir més vots». El seu objectiu, en un moment d'efervescència dels partits polítics, era «no polititzar l'Ajuntament». Amb aquestes armes va aconseguir un sol regidor dels 25 en joc. El cap de llista hi va renunciar i el qui va substituir-lo al consistori va acabar integrat al grup de Convergència i Unió.
