Cada cop hi ha més manresans que marxen per fer les Amèriques, encara que en realitat potser hauríem de dir fer les Frances perquè és en aquest país on resideixen la majoria de veïns que han marxat del país.

Les dades són les dades i no expliquen què ha portat aquests 2.900 manresans a creuar les fronteres. Segur que hi trobaríem gairebé tantes raons com ciutadans que han emigrat, però si tenim en compte les tres entrevistes que formen part del reportatge, resulta que dos d'ells desmenteixen el tòpic que aquí s'inverteixen recursos públics per formar els joves i que regalem el seu talent a tercers països perquè aquests joves no troben les oportunitats laborals que s'ajustin a la seva formació i han d'espavilar-se per guanyar-se la vida fora.

I és que precisament en dos dels casos han estat les ganes o la necessitat de millorar la seva formació acadèmica el que els ha portat a canviar el seu país de residència. És evident que no podem tenir una formació a la carta de les inquietuds de tots i cadascun dels joves que volen formar-se en àmbits molt específics, però el que és segur és que si aquí tinguéssim institucions acadèmiques molt més potents, aquests desplaçaments per millorar la formació no hi serien. Altra cosa és que després, amb la formació acadèmica sota el braç, aquí hi hagi les oportunitats que necessiten.