Els experts diuen que només existeix alguna certesa sobre el color de 250 dels 350 escons del Congrés de Diputats. Amb els altres cent pot passar qualsevol cosa, i el que passi depèn tant de com es decantin els indecisos com dels efectes perversos del sistema electoral, una veritable màquina de llençar vots a les escombraries. Poques vegades s'havia vist tanta incertesa a les portes d'unes eleccions, per molt que les enquestes tendeixin a coincidir en un esquema de resultats.

El sistema electoral espanyol va ser dissenyat el 1976 per Adolfo Suárez i la seva gent d'UCD. El pilot de la transició volia evitar que passés el mateix que dos anys abans a Portugal, quan la caiguda de la dictadura va donar pas a la victòria electoral de les esquerres, per un elemental moviment de pèndol. En aquells inicis de la transició, amb el cadàver del «generalísimo» encara tebi, Suárez no podia disposar d'informació sobre les preferències d'un electorat en estat germinal. Però una cosa la tenia clara: la força de les esquerres es concentrava a les grans ciutats, dinàmiques i obertes, i era molt menor a les zones rurals, tancades i conservadores. Donar a aquestes darreres una prima electoral seria una bona estratègia. Així es va dissenyar el sistema de circumscripcions provincials amb un repartiment d'escons que multiplica el cost d'un diputat per Madrid amb relació al d'un per Sòria. O d'un per Barcelona i un per Terol. (Després l'Estatut de Catalunya va copiar la perversió, i en tots dos casos socialistes i comunistes van dir amén).

Des de llavors la dreta sempre ha necessitat menys vots que l'esquerra per assolir majories de govern. Però un segon efecte d'aquest sistema és que, a moltes províncies, el quart partit no aconsegueix cap diputat, i en algunes ni tan sols el tercer. Això sempre va perjudicar els comunistes, i de rebot els socialistes als quals prenien vots, però ara pot perjudicar les dretes a causa de la seva divisió en tres formacions diferents. La dispersió del vot entre PP, Cs i Vox pot convertir el PSOE en la força més votada en una immensa majoria de províncies, mentre els sufragis al segon i tercer partits de la dreta se'n van aigüera avall.

Un sistema pensat per beneficiar la dreta es pot girar contra la dreta, però serà per culpa única i exclusiva dels interessats, de tant com s'esforcen per marcar diferències pel sistema de dir tots el mateix amb les mateixes paraules: «cent cinquanta-cinc».