18 de maig de 2019
18.05.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


Bagencs al judici i desacords pel Senat

18.05.2019 | 00:08

Tal com passa sovint, la darrera setmana ha estat políticament moguda. Primer de tot és obligat destacar el marcat accent bagenc de la sessió de dimarts en el judici a l'independentisme a Madrid. Escoltant el judici o participant-hi com a testimonis hi havia gent de Sant Joan de Vilatorrada, de Fonollosa, de Callús, d'Artés i de Manresa. Entre els declarants més coneguts hi havia Joan Badia, alcalde de Callús, que van fer caure a terra el dia 1 d'octubre, i Jordi Pesarrodona, comediant i regidor, que va ser colpejat aquell mateix dia amb tota la mala intenció per les fotos en què es veia situat amb el seu inseparable nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil el dia de l'escorcoll del departament d'Economia. I també Lluís Matamala, advocat manresà, que va insistir a declarar en català, sense que li fos permès. Tots els declarants bagencs van deixar clar que la violència va ser desproporcionada i a mans únicament dels cossos policials de l'Estat, mentre que l'actitud de la gent va ser sempre pacífica. Alhora, en aquesta sessió del Tribunal Suprem i en les dels darrers dies s'ha constatat la creixent crispació del seu president, Manuel Marchena, que va veient com s'esvaeix la tesi de la rebel·lió i la sedició. Mentre que els acusats, les seves defenses i els seus testimonis es van reconvertint precisament en acusadors dels que realment van exercir la violència i la repressió que hi va haver l'1 d'octubre, i en descrèdit dels tribunals que amb tan poca equanimitat i rigor jurídic els estan jutjant. Tot el reconeixement, doncs, als bagencs que hi van contribuir.

El fet que els partits independentistes hagin vetat Miquel Iceta com a senador autonòmic del PSC ha estat objecte d'innombrables comentaris i interpretacions. Fins i tot de ben recargolades, com suposar que la designació ja va ser proposada per Pedro Sánchez comptant que no seria acceptada, per tal de demostrar que no té cap acord previ amb els independentistes, que és la principal acusació que li fan Vox, PP i Cs. Tot és possible en aquest joc dels disbarats en què s'ha convertit la política estatal contra el sobiranisme, que el PSOE haurà de mesurar més bé si no vol perdre moltes votacions parlamentàries. Perquè acabi com acabi l'intent de situar Iceta com a president del Senat, el PSOE és el més interessat a reconduir la situació i evitar trencaments irreversibles. Però queda encara una qüestió bàsica. Els presos polítics elegits diputats el 28 d'abril no només han de poder recollir la seva acta –tal com ja sembla que podran fer- sinó que també hauran de poder votar al Congrés, sigui presencialment o bé delegant el vot. Si no és així s'alteraria judicialment el resultat electoral i això sí que provocaria una ruptura definitiva.

La victòria independentista de la candidatura «Eines de País» a la Cambra de Comerç de Barcelona ha neguitejat l'establishment polític i econòmic més immobilista i conservador. La nova Cambra ha de ser, per descomptat, un bon exemple de gestió eficaç i democràtica en el seu àmbit. Però ha d'animar també a repetir accions ben organitzades per anar transformant organismes, entitats i institucions de notable pes ciutadà en noves i autèntiques «Eines de País».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.