Contenidors com els dels anys 90

La zona de contenidors del meu carrer és com si estigués ancorada sense remei als anys noranta. Poques coses han canviat en la recollida selectiva a la Cerdanya en les últimes dècades, si tenim en compte l'aspecte que ofereixen els contenidors. El del rebuig continua sent el més ple, quan hauria de ser el més buit. A dins hi ha de tot. Hi ha bosses enormes que evidencien que hi ha quelcom més que rebuig perquè moltes famílies continuen llençant-ho tot al mateix cubell. També hi ha caixes de cartró o aparells vells i mobles dels que haurien d'anar a la deixalleria. Sovint els mobles grans apareixen al costat dels contenidors, recolzats com si deixant-los allà es fes una acció cívica. Els podrien deixar enmig del carrer i l'efecte seria el mateix. Tan sols de pensar que el contingut d'aquests contenidors és el que va a Andorra per ser incinerat se'm posen els pèls de punta. O hi ha algú que va separant els residus que es poden cremar i els que no, o el forn incinerador de la Comella està llençant cada dia al cel del Pirineu la brossa cerdana en forma de contaminants. Per un altre costat, els contenidors d'orgànica, que han començat a aparèixer sense cap política informativa o de recollida organitzada, són buits o amb altres bosses gegants de veïns que es pensen que són contenidors complementaris del rebuig. Mentrestant al Berguedà van fent el porta a porta.