Les campanyes electorals als nostres pobles i ciutats no exhibeixen programes electorals detalladíssims i treballadíssims, ni candidats amb coneixements profunds, però sí que permeten perfilar quins temes generen acord general i quins no. Per a un municipi, el consens sobre quines haurien de ser les solucions als grans temes pendents acostuma a ser un primer pas indispensable per arribar, efectivament, a algun lloc. En el cas de Manresa, hem vist que com a mínim quatre dels assumptes clau no generen ni tan sols un acord mínim sobre quina hauria de ser la política a seguir. No hi ha acord sobre en què consisteix exactament ser capital de la Catalunya Central; no hi ha acord sobre què cal fer amb la C-55 i amb la C-16; no hi ha acord sobre què cal fer amb la conversió en zona de vianants de Guimerà i la reordenació de l'eix Vic-Cardona, i no hi ha línia a seguir sobre com aconseguir canvis substancials i reals a Renfe. Tothom està d'acord que resoldre aquests assumptes és imprescindible, però no hi ha un acord bàsic mínim sobre com fer-ho i amb quines prioritats. Arribar gaire lluny serà difícil.
