President, la capital ha de ser Manresa

Quim Torra ha dit en campanya que els dar-rers quatre anys Barcelona «ha abdicat de ser la capital de Catalunya» i que «Girona ha hagut d'exercir la capitalitat del país». Se li han tirat al damunt per terra, mar i aire, i Ernest Maragall s'ha afanyat a dir que ningú no qüestiona la capitalitat de la ciutat que l'està exercint des que els comtes de Barcelona van imposar la seva primacia a l'edat mitjana.

No ha costat gaire que l'afirmació del president de la Generalitat fos estirada fins a interpretar-la com una proposta per traslladar la capital oficial de Barcelona a Girona si les eleccions d'avui no donaven una alcaldia independentista a la primera i sí que ho feien a la segona. Arribats a aquest punt, hem de preguntar amb contundència: i per què precisament Girona, i no qualsevol altra ciutat catalana? Més enllà de l'absurd de fer dependre la capitalitat del vot en unes eleccions municipals (que, en el límit, podria obligar a traslladar-la cada quatre anys), qui ha donat permís a Quim Torra per decidir que sigui la ciutat del Temps de Flors i de les mosques de Sant Narcís?

A Girona, a les eleccions de fa quatre anys l'independentisme va obtenir divuit regidors d'un total de vint-i-cinc. Sobre el mateix total, a Manresa, en va obtenir dinou. Per aquesta banda, el consistori manresà és un quatre per cent més sobiranista que el gironí. Valentí Junyent ha estat governant amb Esquerra la major part del darrer mandat, mentre que l'alcaldessa gironina, Marta Madrenas, va governar dos anys llargs amb el suport del PSC, i no van trencar fins a l'aplicació del 155; des de llavors el seu grup de CiU ha governat en solitari. A l'hora de triar una ciutat independentista per portar-hi els funcionaris que l'aire impur de Barcelona podria fer emmalaltir, Manresa acumula força més mèrits que Girona. I que Lleida i que Tarragona, si repassem els historials.

Manresa és al mig. S'hi encreuen l'eix del Llobregat, el Transversal i el Diagonal. Va ser martiritzada pels vencedors del 1741. Ajunta el seny constructor de la Sèquia i la catalaníssima rauxa d'enderrocar esglésies. Té cambra de comerç i bàsquet a l'ACB, i d'aquí han sortit cap al món Pep Guardiola (bé, de la vora), Manel Estiarte i l'osset de Tous. Per no parlar de Sant Ignasi de Loiola. Ignasi, que va dir: «En temps de desolació, no fer mudança». Com que les coses estan complicades, val més no moure la capital de lloc. Però si volen traslladar-la, l'indret és Manresa. Claríssim.