El de les eleccions de Manresa es pot afegir als resultats endimoniats que aquest país ha produït els dar-rers anys, amb lloc destacat per a aquella votació de la CUP en la qual es decidia si els diputats cupaires havien de donar suport a la investidura d'Artur Mas. Aquells 1.515 vots a favor i 1.515 vots en contra, que el Consell Polític de la CUP va decidir que volien dir «no», van tenir un paper històric que segurament encara no hem valorat en tota la seva enorme magnitud. Ara, a Manresa, una altra xifra capriciosament bonica i capicua, 9.119 vots d'ERC, contra 9.109 de Junts per Manresa, bloqueja el diàleg entre dos grups que se senten carregats de raons, un per defensar que l'alcaldia és seva en tant que guanyador, que ho és, i un altre per defensar que el repartiment del poder ha de ser proporcional al resultat, la qual cosa obliga a compartir l'alcaldia. Arribats a aquest punt, la qüestió potser no és com defenses la raó que tens, sinó què en fas i de què serveix als ciutadans. No votem els candidats perquè aconsegueixin sortir-se amb la seva a qualsevol preu, ni perquè s'enroquin a mort en allò que creuen just, sinó perquè la raó que tinguin i els vots que hagin rebut es converteixin en una fórmula de govern viable, la millor possible per a una ciutat que necessita molt un bon govern. No els jutjarem per si tenien raó per decidir el que van decidir. Els jutjarem pel que facin per Manresa, que esperem que sigui molt.
