Que hi estiguem acostumats no vol dir que el mal servei hagi de ser tolerat. Ara que el debat sobre els residus sòlids urbans a Manresa és si van o no van alguns camions cap a una comarca veïna per tractar determinats materials, costa de creure que fa quatre dècades l'abocador de Bufalvent, nou de quatre anys abans, escampava pudors i fumeres a dojo. La ciutat hi estava avesada, però no per això s'hi havia de conformar. Per aquest motiu el dissabte 8 de juny aquest diari va publicar un reportatge de denúncia amb una introducció que no precisa afegitons: «L'actual abocador d'escombraries fa molta pudor. I fums. L'espectacle que ofereix als viatgers que venen cap a Manresa, des de la carretera, a l'altura de Sant Vicenç, tampoc és massa complaent. El riu no en surt ben parat per la proximitat de la muntanya de porqueria, tan a prop de les aigües. I quan el vent bufa «cap aquí», els barris alts de Manresa s'emboiren de males olors. És clar que quan el vent bufa «cap allà» són els veïns del Pont de Vilomara els que pateixen les conseqüències d'aquest abocador malgirbat. Certament és un desastre d'abocador. Qui hi posarà remei?
