El runam salí del Cogulló va néixer sense cap mena de previsió ni regulació a la darreria dels anys setanta, i no ha deixat de créixer des de llavors. Durant anys no hi va haver cap reacció social, però l'impacte creixent de la gran mola de residu salí i l'aparició d'una nova consciència ambiental van fer que el runam esdevingués un problema de primer ordre. Iberpotash va tardar a acceptar que el dipòsit que havia heretat li imposava un canvi en la forma de gestionar el residu i una nova forma de relacionar-se amb l'entorn, i el tema va anar a parar als tribunals. Finalment, la companyia va fer un gir en la forma d'enfocar el problema i ha compassat els seus projectes amb les decisions judicials. El resultat és que, aquesta setmana, el Cogulló ha deixat de créixer després de més de quaranta anys. És un moment històric i un motiu de celebració. Ara convé que les previsions de la companyia, que situen al 2025 el moment en què la muntanya de mineral començarà a decréixer, es puguin avançar. Que sigui possible depèn de molts factors, però aquest ha de ser l'objectiu.
