Fa uns dies es va fer pública la renúncia de l'equip de futbol de la Balconada a la Tercera Catalana, una categoria que el club manresà va aconseguir mantenir de forma folgada aquesta temporada passada. Una molt mala notícia no només per al club en qüestió sinó també per a l'esport manresà en general. Segurament que, furgant una mica en els motius de la renúncia, s'acaben en el que passa sempre, la manca d'unes instal·lacions mínimament decents als barris manresans, que provoca una fugida important de futbolistes quan tenen l'oportunitat de millorar en tots els aspectes. Ja no sembla de rebut jugar a futbol actualment sobre sorra. S'hi havia jugat, és clar, i durant molt anys, però ara ja pràcticament ningú no ho fa. Els jugadors marxen i clubs com la Balconada queden cada cop més degradats. I en això, com en moltes altres coses, és el peix que es mossega la cua. Tret de la Pirinaica, que, amb un grup de gent amb molta empenta i amb la gespa en l'horitzó, ha fet una feina encomiable, els altres clubs que queden a Manresa, bàsicament la mateixa Balconada i també el PI Puig al Xup (també el Sant Pau), tenen poc recursos, ja no per créixer sinó per tornar a ser el que havien estat. Sort n'hi ha que gent com Albert Garcia, Francesc Álvarez i Ángel Páez encara tenen esma de continuar al capdavant dels seus respectius clubs, tot i els molts obstacles amb què topen. Almenys aquests, malgrat que fins i tot en algunes ocasions són criticats, senten els colors. I tant!
