03 de juliol de 2019
03.07.2019

Sabeu qui és Claudia Ruggerini?

02.07.2019 | 23:37

El desig de lluitar per la llibertat és més fort que la por». Així s'explicava la Clàudia, una partisana de l'època de Mussolini que va lluitar de valent per combatre el feixisme al seu país.

Es pot dir que, per motius personals, va començar a lluitar des de ben petita. El seu pare era socialista. Treballava al fer-rocarril i va ser acomiadat per raons polítiques. Després va ser apallissat per una patrulla feixista i el van matar quan ella només tenia dotze anys. Llavors, es va despertar la seva consciència política tot desenvolupant un terrible desig de justícia. I per més que a la seva escola van esforçar-se per inculcar-li uns valors dretans, no van aconseguir-ho. Només van obligar-la a escriure amb la dreta. Als divuit anys va començar a estudiar Medicina i Cirurgia. Anhelava poder tenir cura del proïsme. Allí va conèixer un grup d'estudiants antifeixistes i aviat es va unir a la Resistència.

La seva militància va ser molt compromesa. Volia contribuir a enderrocar el dictador. Va haver de canviar de nom. Només podien dir-li Marisa. Amb els seus companys de classe, es reunien d'amagat per poder fer el seu propi diari. Però no podien repartir-lo perquè la policia de Mussolini era pertot arreu. Tanmateix, ella, durant més de dos anys, es va arriscar moltíssim anant en bicicleta a repartir diaris i missatges secrets d'un lloc a un altre.

Fins i tot va arriscar-se a lliurar armes i a entrar a la presó de San Vittore per poder treure informació valuosa per als antifeixistes.

Finalment, el règim feixista es fa esfondrar. I amb un grup de companys de resistència que volien alliberar immediatament els mitjans de comunicació, van entrar a la seu del diari italià més famós i, acollits amb entusiasme pels periodistes de la cèl·lula antifeixista interna, van posar immediatament en marxa les premses rotatives i van publicar la primera edició del Nuovo Corriere della Sera sense censura. Era l'abril del 1954. La Marisa clandestina va poder tornar a ser la Clàudia.

Abans, però, ja s'havia graduat en Medicina i havia presentat la seva tesi doctoral: La tècnica del tractament psicoanalític en la infància. Posteriorment es va especialitzar en Neuropsiquiatria. I es va dedicar especialment als nens titllats de problemàtics. Per visitar-los, i llavors era una innovació, es treia la bata blanca (per no fer-los por) i els deixava una caixa de joguines per tranquil-litzar-los.

Després de trenta-tres anys de vocació, quan es va jubilar, va continuar anant durant deu anys més, de voluntària, a l'hospital, per seguir ajudant la seva comunitat. Ella encara recordava perfectament la seva infantesa pobra i humiliada.

Tenim dones valentes empresonades per lluitar per la llibertat del nostre país, però encara ens calen més activistes de la talla de Clàudia Ruggerini.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.