21 de juliol de 2019
21.07.2019

Les dones no es toquen

20.07.2019 | 22:34

Violem les dones, els homes. Estem rodejats, els homes, de malnascuts que abusen, violen, agredeixen i maten les dones. Bé, són les dones les que estan rodejades, assetjades, amenaçades. Són tipus com nosaltres, s'assemblen tant a nosaltres que podríem ser nosaltres mateixos. I no ens fa por, això, als homes? A les dones sí. Les dones tenen por. També les del nostre entorn. Elles tenen por i a nosaltres sembla que de vegades no ens en faci, de por ni de ràbia. De vegades una mica, de vegades poc, de vegades gens. I mirem cap a un altre cantó. Portem molts anys, massa anys, mirant cap a un altre cantó. És fàcil fer-ho i fins ara ens pensàvem que havia funcionat, als homes. A les dones no, gens. I anem a pitjor. I què fem, els homes? De vegades poca cosa i de vegades gens. Ens manifestem, ens solidaritzem, ens encongim. I res més? Potser que ens hi enfrontem, que els acusem, que els acorralem, que els amenacem i els fem sentir alguna mena de por a partir de la qual sentin que no estem amb ells sinó contra ells. I amb elles, sempre. Inequívocament. Mentre escric penso que aquest article l'hauria d'escriure una dona i s'entendria millor. S'entendria del tot. Jo ho intento. I mentre ho faig, la meva parella –quan sap de què estic escrivint– treu tota la seva ràbia de dona pensant en les dones com ella, les mares com ella, les filles com les seves. Les dones saben de què parlen perquè saben el que senten i el que s'hi juguen. Cada dia. Ho sabem, nosaltres? Anant bé ens ho imaginem. Però no ens passa per dins, no ens hi cap. Passa per no riure ni un acudit, per escopir als masclistes d'estar per casa, per no deixar passar ni una sola mirada ni un sol gest obscè. Passa per no deixar sola una dona quan el sol fet d'estar sola pot ser un perill. Sigui on sigui i amb qui sigui. Passa per parar els peus a qualsevol malnascut que el que necessita és... no m'ho facin dir que ja ens hem entès. Un malnascut que pot ser el nostre amic, el nostre company, l'amic del nostre fill, el veí del costat. O qualsevol. On són els homes que violen i maten les dones? Són entre nosaltres i els veiem passar cada dia i cada nit mentre les dones, ara ja de dia i de nit, han de prendre precaucions portin xandall o talons, vagin a treballar, a córrer o de festa. Trobo que els homes ens hauríem d'enfadar més i més fins a fer irrespirable l'ambient per on campen les manades, els grups, els milhomes que, en nom nostre, es pensen que les dones són seves i en fan el que volen, que només és mal. Fem-ho nosaltres perquè les dones ja ho estan fent, els hi va la vida, l'alè, i ens n'estan ensenyant, però com que ens pensàvem que això no ens afectava a nosaltres sinó només als altres, les hem deixat, les dones, una mica massa soles, totalment soles, a mercè d'uns que els volen mal i els fan mal i d'uns altres que, en nom del sistema masclista-patriarcal (encara), s'han dedicat fins ara a qüestionar si les dones no hi tenen alguna cosa a veure, amb el fet que les violin i les matin. Aquests darrers, amb toga, amb càrrec, amb poder dins del sistema, són pitjors i també mereixen el nostre menyspreu i el nostre gest, el nostre prou. Els homes que no volem mal a les dones, o sortim en tromba a demostrar-ho i impedir-ho en qualsevol lloc i moment de cada dia i cada nit o serem, en el fons i en la forma, còmplices responsables –i jo el primer– d'haver deixat les dones en mans d'homes com nosaltres però en la nostra pitjor versió. Les dones no es toquen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.