La porta de casa, d'una casa de poble, està coronada per una petita plaqueta o peça de ceràmica que indica el número de la finca en aquest carrer. No me'l miro pràcticament mai, però avui he alçat el cap, i, oh sorpresa, he vist el número, però la vista s'ha desviat ràpidament cap al garbuix de cablatge que hi ha sobre les portes del poble. Recordo que fa uns anys, entre la finestra on dormia i la part superior de la porta passava un cable de cor-rent elèctric i el de telèfon. De fet, totes les cases del carrer estaven igual. A més el cablatge elèctric era més aparatós i havia de passar d'una banda a l'altra.
Durant un temps, va semblar que aquell desori de fils, que era més propi de països amb escàs desenvolupament que no pas d'un país que volia ser tecnològic, es volia endreçar. Els de la companyia elèctrica van passar un cablatge trenat que, encara que visible, era més discret. Però, avui, a les façanes hi ha tornat el caos. El fil elèctric, caixes, caixes de totes les companyies de telèfon que porten la seva fibra òptica, més fils, la televisió per cable que es va instal·lar ja fa anys i fils elèctrics per quan s'engalanen els carrers. Les façanes fan pena. Les companyies de telèfon treballen amb impunitat i connivència amb els ajuntaments i el desori que estem muntant no es traurà en anys.
Qui pateix pels efectes del mòbil, si dormin amb 20 fils sota l'orella.
