Els incendis forestals de Catalunya del 1994 es van produir durant l'estiu d'aquell any i són considerats els més greus de la història del país». La frase està extreta de la Viquipèdia i parla d'uns focs que van afectar d'una manera especial les comarques del Bages i el Berguedà, on, entre el 4 i el 8 de juliol, es van cremar unes 45.000 hectàrees, hi van perdre la vida tres persones i es van produir uns danys materials incalculables. S'acaben de complir els 25 anys d'aquells incendis i molts mitjans se n'han fet ressò evocant alguns detalls de la tragèdia. Sense necessitat de llegir cap reportatge he recordat perfectament l'angoixa d'aquells dies, el cel rogent, el fum, les cendres, l'anar i venir constant dels bombers, el reclutament dels voluntaris... són coses que no em marxaran mai del cap, però si m'haguessin demanat quin any va ser no hauria estat capaç de recordar-lo. Estem parlant dels focs «més greus de la història del país», quan van passar jo tenia trenta-sis anys i l'impacte que va causar als que els vam viure de prop és dels que no s'obliden, però si no fos pel recordatori de la premsa ara em seria impossible precisar si van ser el 91, el 94 o el 98. Quan els aiguats del Vallès van arrasar barris sencers provocant centenars de morts jo només tenia quatre anys, però recordo perfectament quan van ser perquè han passat a la història com «les riuades del 62». També per això puc situar quan es va produir «el crac del 29» o el «maig del 68». I és per la cançó de Lluís Llach «Abril 74» que mai oblidaré quin mes i quin any es va produir la revolta portuguesa. Potser no podria recordar amb exactitud quin dia va morir Franco si no fos perquè algú el va batejar com el 20-N. També per això sé que el cop d'estat va ser el 23-F, l'atemptat dels trens de Madrid l'11-M i el referèndum per la independència de Catalunya l'1-O. Són com petites crosses mnemotècniques (la mnemotècnia és «l'art de desenvolupar la memòria») que ens ajuden a situar-nos davant el marasme de fets i de dates sense haver de consultar constantment una enciclopèdia.
El món no para, i si molts cops no aconseguim datar amb precisió alguns moments cabdals de la nostra pròpia vida, com podem retenir un memoràndum dels fets que passen?, és impossible. La nostra memòria limitada és incapaç d'absorbir tanta història. Per això quan llegeixo (el 17 de maig) que el partit entre el Granada FC juvenil i el juvenil del Barça en vuitens de la Copa del Rei serà «un dia històric», no puc fer res més que pixar-me de riure.
