Amb la denominació que em serveix per donar títol a l'article d'avui es coneix un document -contracte o salconduit- que, entre els segles XV i XIX, atorgaven els reis o els dirigents d'una ciutat a algú que els feia la feina bruta anant per lliure, posant-se al seu servei. S'encarregaven, doncs, de les accions, normalment coercitives o violentes, que ells no podien o no volien fer directament. O sigui, que els beneficiaris, purs corsaris i/o mercenaris, tenien carta blanca per actuar de la manera que el fos més pràctica a fi d'assolir els objectius proposats.

I això és, d'alguna manera, la patent que avui l'Estat espanyol ha donat a la seva policia i, sobretot, al poder judicial per actuar contra els catalans dissidents, tergiversant i rebregant impunement el seu propi corpus legislatiu que, amb mancances, té prou garanties democràtiques per actuar d'una altra manera, sense necessitat de carregar-se a la brava una bona colla de drets civils i garanties constitucionals. I tot amb el vistiplau de la major part dels seus mitjans de comunicació, que acaben d'adoctrinar la població que no té criteri o, resignadament, ja li va bé aquest estat de coses, perquè tampoc en coneix cap més i, ben mirat, creu que no la perjudica en gran manera. És el que té formar part de la cultura demogràficament i territorialment més forta i àmplia de la Península Ibèrica. Una altra realitat se'ls fa impossible d'imaginar. Tots som hereus d'una llatinitat que va modelar, fa mes de dos mil anys, la nostra manera de ser i de fer, però mentre els de la banda mediterrània n'hem conservat sobretot l'esperit emprenedor i mercantil, els de l'interior s'han dedicat més aviat a potenciar l'aspecte legislatiu i militar del que ens va ensenyar l'antiga Roma; o sigui, la conquesta territorial i el model organitzatiu provincial o colonial.

Fixem-nos que el que està passant ara mateix no té, conceptualment, cap sentit. Si tots, diuen les lleis, som ciutadans d'un mateix Estat (un ens que teòricament ha de garantir una certa transversalitat i que està al servei dels seus membres), com pot ser que els seus dirigents actuïn contra una part important dels seus membres que, legítimament i des de fa molt de temps, demana un tracte just i consensuat. Per què es queden en exclusiva la gestió pública només des del seu punt de vista? Ja sé que les coses a la pràctica no van per aquesta banda. Ens hem acostumat que els uns manin i els més dèbils s'aguantin. No és una irresponsabilitat majúscula actuar permanentment d'aquesta manera? Es veuen forts i segurs perquè internacionalment mai són ben rebudes d'entrada les emancipacions nacionals si trenquen l'statu quo. Però, fins quan? Semblen oblidar que res és etern.

Anem, doncs, a marxes forçades a un xoc de conseqüències imprevisibles. Ho reflecteix amb claredat diàfana l'escriptor anglocatalà Matthew Tree, al seu llibre El conflicte inevitable, ed. l'Albí. Val la pena llegir les seves reflexions. Però no hem de tenir por. Les forces de cadascú són les que són, però en algun moment s'haurà de trobar el desllorigador d'una situació ara mateix enquistada. El president Puigdemont, des de l'exili també fa la seva aportació. Acaba d'escriure una obra breu, Re-Unim-Nos (ed. La Campana) on fa unes reflexions a tenir en compte. N'hi ha moltes i, a banda d'entonar un mea culpa personal i a nivell de partits polítics respecte al que s'ha fet fins avui, en destacaria sobretot un parell de preguntes: estem disposats a una nova onada repressora de l'Estat? Si és que sí: tenim prou força i estem preparats? En qualsevol cas, seria ja l'hora d'anar ben assessorats per professionals coneixedors de la lluita no violenta i deixar-nos liderar d'una vegada per algú ferm i amb criteri. Ja sé que els catalans no som gens messiànics, però potser en fem un gra massa d'aquest esperit assembleari i participatiu. A l'hora de decidir col·lectivament el futur ja està bé el model. Pero després és una crossa no disposar d'un director que planifiqui bé la jugada i mogui adequadament les peces. I si nosaltres també donem alguna patent de cors a qui ens pugui ajudar?