Finalment, sortim de dubtes. Tot aclarit: «Noi, els qui van encigalar la gent a sortir al carrer per guanyar la independència ja han vist clar que, de moment, no podrà ser»
- Que què?
- «Que els qui es van apuntar a la reivindicació popular d'un model de societat més just que el que oferia el govern de Madrid, reconeixen que es van equivocar»
- Òstima!
- «Diuen que, vistes les circumstàncies i el què està per venir, l'eslògan 'Espanya ens roba' és tan cert ara com abans, però com que la situació no és gloriosa i agafats com s'està per on fa més mal, el millor és anar a pams. Narinant, sense presses, eixamplant les bases i ja vindran temps millors»
- Vols dir que fan marxa enrere?
- «Reconsideren els plantejaments maximalistes i tiren per la banda baixa de la reivindicació: tornar al peix al cove (que donava menjar), i no emprenyar gaire els qui tenen la pella pel mànec i el sac de pinso per fer córrer les tites, tites...»
- Manoi!
-«Ara cal saber pactar amb qui et jugues la vida. Escollir bé els amics. Fer un relat nou. Més blanc, més conciliador...»
- Rebaixar conviccions, acotar el cap, baixar del burro...?
- «Estratègia pura. Full de ruta nou. El que no es va fer ni preveure per a després del referèndum de l'1 d'octubre... »
-Això mateix!
- «Diuen que aquestes coses no es poden improvisar, i com que no s'acaben de posar d'acord en qui va ser més matusser a l'hora de planificar la implementació de la República catalana, ara rivalitzen a fer veure qui és més culpable que l'altre en el daltabaix».
- Es barallen?
- «No. La culpa és de la gent...»
- De nosaltres?
- «De la gent impacient, exaltada, criticona, que no sap què és la presó ni l'exili. De la gent que juga a fer de polítics sense mullar-se. Sense donar la cara i que qüestiona els qui sí que la donen, i en saben».
- Ha! alguns no han fet res més en sa vida!
- «Diuen que, ja diràs tu sinó, les mobilitzacions multitudinàries dels darrers anys no tindran cap valor si es margina els partits. Que la unitat d'acció que els exaltats reclamen depèn de la voluntat i l'estratègia de cada partit».
- Ehem! Però hi ha gent que ha rebut per defensar la causa, i que ara se sent decebuda. N'hi ha que parlen de traïdoria...
- «Sí... però les coses són com són. I cal deixar que els partits facin la feina al seu estil, encara que hi hagi renúncies...»
- Bé, deu ser cosa de fer-se a l'idea que s'anirà perdent un llençol a cada bugada...
- «O a cada votació, o a cada amenaça de 155, o a cada sentència en contra...»
- Doncs després de tanta fermesa demostrada per la gent, no serà estrany que hi hagi qui s'escandalitzi, qui s'indigni amb aquesta manera de fer dels partits sobiranistes...
- «Noi...»
- Ja m'agradarà escoltar què diu la gent que cada diumenge s'aplega a Lledoners per demostrar solidaritat amb els presos polítics. Quins crits s'escoltaran després de cada cançó. Quina cara faran els polítics que hi vagin...
-«A mi, no ho sé. Em fa una mica de vergonya!»
