Només una botiga d'instruments musicals, una de pel·lícules en DVD i una de música enregistrada; aquests són els supervivents a Manresa de tres de les principals branques del consum cultural. Resten tres llibreries (i algun altre punt de venda de llibres menys especialitzat) i no queda cap galeria d'art. En una altra dimensió, el Bages disposa de grans puntals com el multicinemes Bages, que resisteix meritòriament la crisi de l'exhibició, o el teatre Kursaal, però en el graó del petit negoci privat l'huracà d'Internet està deixant un erm on res no pot créixer. Es pot al·legar que és el signe dels temps, i que les formes d'exhibició i distribució més avançades substitueixen les antigues perquè ofereixen més avantatges al consumidor; però també convé subratllar que el que està sucumbint no és només un model comercial tradicional, sinó la pèrdua de prestigi de la cultura en general. La vulgarització de les ments fruit del nou ecosistema mediàtic i de la mateixa indolència de la població té molt a veure amb aquest fenomen, i el resultat és una societat pitjor.
