El llavors regidor de l'Ajuntament de Manresa, Jordi Marsal, que després seria durant molts ants diputat al Congrés espanyol, tibava d'ironia aquell estiu del 1979 per replicar les crítiques dels regidors de Centristes de Catalunya als sous del govern municipal. I és que el consistori havia aprovat les remuneracions dels seus membres: «En Cornet [alcalde] cobrarà 80.000 ptes. al mes en concepte de despeses de representació i dietes, els presidents de comissió, entre 30.000 i 60.000, i els regidors, entre 25.000 i 30.000. A aquesta darrera categoria pertanyien els regidors d'UCD i l'independent». És a dir, l'oposició. Val a dir que aquesta diferència entre els sous de l'oposició i el de l'alcalde era molt menor que l'actual. Tot i això, el regidor centrista Oliveras va queixar-se que es gastessin diners en els membres del consistori tot i les dificultats econòmiques. Llavors Marsal, que segons la crònica ja havia citat Plató i Aristòtil en defensa de la proposta, «va ironitzar que li agradava molt assabentar-se que ni Suárez [president del Govern espanyol, d'UCD] ni el seu govern cobraven res, en vista del dèficit tan greu de l'Estat espanyol».
