L'informe anual de Creu Roja Manresa s'afegeix al que va donar a conèixer Càritas no fa gaire i a les dades del Banc dels Aliments i de l'Ajuntament. Totes les dades coincideixen: a Manresa s'està consolidant una classe baixa pobra i sense perspectives formada per entre quatre mil i cinc mil persones, dins de la qual n'hi ha uns quants centenars amb problemes greus de manca d'habitatge i exclusió social. És un diagnòstic que ja no és fruit del moment àlgid de la crisi i, per tant, no podem esperar que remeti quan la situació econòmica millori. Aquest balanç es consolida després de com a mínim un trienni d'expansió econòmica. És una situació consolidada que crea el millor clima per a l'aparició de problemes de convivència i, si els seus protagonistes són immigrants, animen inevitablement la xenofòbia. Les alarmes estan totes enceses i avisen de problemes socials greus. L'Ajuntament i la Generalitat s'hi esforcen i asseguren que fan el que poden, però no n'hi està havent prou. Hi han de fer més. Res no és tan prioritari. Si no hi són a temps no serà que no estiguin avisats.
