Una flor no fa estiu i una derrota en el primer partit de lliga tampoc no ha de marcar tota una temporada. Però el Barça a San Mamés va mostrar uns senyals preocupants i la figura d'Ernesto Valverde és qüestionada de nou, tot just en el debut oficial. La impressió que tinc és que l'entrenador és la primera víctima de les indefinicions que hi ha en la direcció del club. Segur que ell és el primer que no entén què recoi passa amb Neymar ni els cops de volant que es fan en massa casos, com la destitució, finalment, de Pep Segura com a mànager general.
De fet, Valverde segurament el que més s'esperava després del desastrós 4-o de la Champions a Anfield, la segona desfeta a Europa en dues temporades, era una lògica destitució, no continuar a la banqueta del FC Barcelona. Un club top com ha de ser el blaugrana, que té a les seves files el millor jugador del món de l'última dècada, no es pot permetre aquests espectacles ni tenir un palmarès tan migrat (un títol des del 2011) en la màxima competició. Amb les lligues i amb les copes no n'hi ha prou.
Perdre un partit és poca cosa i també ho va fer Pep Guardiola en el seu debut en la lliga, el 2008 al camp del Numància, a Los Pajaritos. N'hi havia que el volien fer fora a immediatament i després va venir tot el que va venir. Valverde pot remuntar el vol quan Messi torni a la gespa. Però s'ha de veure si serà l'entrenador per liderar un relleu generacional que cada cop s'acosta més a can Barça.
