Gentil Puig Moreno, en la seva gira pel Principat de Catalunya, es va retrobar fa uns dies amb els seus cosins tercers, segons van acordar després de confrontar els arbres genealògics, al Mas Puig de Castellbell i el Vilar, on, malgrat els seus 85 anys d'edat, es va comprometre en un seguit d'iniciatives manresanes per als propers mesos, com ara col·laborar en la recerca dels contactes a la Catalunya Nord, de cara a la propera sortida d'Òmnium Manresa Moianès a la tardor per la zona de Ceret, o participar en una xerrada sociolingüística, per exemple sobre les llengües de França, durant les jornades de la Francofonia a Manresa que se celebren al mes de març, anualment. L'any passat va participar en una conferència molt aprofundida al Casino de Manresa sobre el Maig del 68 a París. Nascut a Rocafort, l'1 de juny del 1934, és doctor en Filologia romànica i un expert sociolingüista que havia format part del Grup de Sociolingüística Catalana. Ha publicat des del 1971 més d'una trentena de llibres, bona part de divulgació, com per exemple Enquestes Sociolingüístiques a la Catalunya del Nord, el 2007, o El passat ens empaita, el 2012. D'aprenentatge, com La nostra llengua, Ara, Sempre endavant, Horizon, Benvinguts o Encara i sempre. I fins i tot de poesia, Paraules viscudes i mig perdudes, en català i francès. El 2016 va publicar Fils de l'exili. Professor a la facultat de Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona del 1971 al 1999, de la qual és professor honorari, així com de la Universitat de Perpi-nyà. També durant tres dècades va donar classes de francès a l'Institut Francès de Barcelona. Actualment viu a la Bretanya però encara manté contactes amb Ceret, des d'on codirigia la revista universitària Aïnes noves de Perpinyà, i també va dirigir la revista Vallespir. Havia estat dirigent de les Joventuts Comunistes fins que va ser destituït per Santiago Carrillo per les seves tesis antiestalinistes i pro Joan Comorera, que li havia inculcat el seu pare, aleshores militant del PSUC. Contrari també a Dolores Ibárruri, coneguda com La Pasionaria, que no tolerava l'autonomia del PSUC respecte del Comitè Central del PCE, motiu pel qual va expulsar Comorera de la direcció. Ara, Gentil és proper a les idees socialistes.
Un dels temes que «m'obliguen a treballar com una dèria, és el fet històric de l'exili que ara es llegeix més com a retirada, fa 80 anys, que va marcar molt l'esperit de la gent que vivia al Rosselló». Recentment va ser invitat a Brest, on es va fer una trobada amb joves investigadors que centraven les seves ponències en les brigades de treballadors creades pels alemanys. El govern alemany, a partir del 1945, va voler rentar-se una mica la cara i donar a conèixer què havia passat amb els refugiats obligats a treballar per als nazis, en la construcció de murs a l'Atlàntic. «Vaig fer una intervenció sobre la visió de la guerra per un nen i sense voler em vaig convertir en un testimoni indirecte quan aquest no era el meu objectiu». I és que va explicar el capítol sobre la seva infància per interpretar d'on venia, ja que amb el pare, com era general entre els exiliats, no parlaven del passat. Quan el pare surt del camp de concentració de Tolosa, la família baixa d'Épinal amb tren, per anar a viure junts en una casa de camp de Tolosa, on reconstrueix la seva història: «Retrobo per primera vegada la memòria». Per als franquistes, Tolosa era la capital roja, perquè s'hi concentraven tots els republicans. Actualment hi ha un Centre d'Interpretació de la retirada semblant al Museu de l'Exili de la Jonquera. Joves estudiants han fet entrevistes a militants de tradició anarquista, que estan recollides a Tolosa. El seu pare, als 18 anys, sí que va ser anarquista. El 1935 havia publicat el llibre Què és la Unió de Rabassaires. A l'inici de la guerra civil va ser el cap d'Investigació i Vigilància del primer Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa, com a membre de la Unió de Rabassaires, però hi va estar pocs dies perquè va ser acusat pels altres membres del comitè de portar la revolució de forma extrema, ja que va ordenar l'assalt de la casa d'un dels principals líders de la Lliga a Manresa, que havia fugit precipitadament.
