A Senven Le Hart, un municipi bretó de 233 habitants, la Liz i el Ian, un matrimoni britànic que voreja la seixantena, viuen el que ells anomenen «el seu moment». Amb els fills ja grans, van decidir deixar-ho tot enrere, marxar lluny de casa i buscar un lloc on poder dedicar tot el seu temps exclusivament l'un a l'altre. Emigrar per amor. Van seguir el mateix camí dels seus avantpassats celtes, i van canviar la Gran Bretanya per la Bretanya francesa, on van comprar una petita casa de pedra amb un gran jardí i van habilitar una de les estances com a apartament turístic. D'això ja fa dos anys i mig, i reconeixen que el francès encara ara és un petit problema per a ells que intenten resoldre amb l'ajuda del traductor de Google. Només hi ha una cosa que els preocupa. Quan parlen de Theresa May i de Boris Johnson fan mala cara -per dir-ho finament-, conscients que un Brexit dur els podria dificultar la seva estada a França. Ara, en tenen prou justificant que disposen de prou ingressos per viure-hi com uns bretons més.

L'exemple del Ian i la Liz és la cara d'una moneda que té a la creu les vides que es perden al Mediterrani, els centenars de milers de refugiats que truquen a les portes d'Europa fugint de països en guerra o sense futur i a qui se'ls respon que aquí no, que aquí només et volem si ens pots comprar. La sort d'on has nascut és el que et marca. Si vens del nord, benvingut siguis; encara que arribis en massa en vols xarter i canviïs els noms dels comerços a l'alemany, com passa a Mallorca. I si tens capital per construir temples ortodoxos, com fan els russos a la costa alacantina, endavant, benvingut. Tens diners, pagues i ets del meu color, oi? Però si vens del sud, la cosa canvia.

El vell continent és ple de zones deshabitades i de pisos buits. Espai per a molta més gent a la qual li neguem i, en canvi, contribuïm a destruir el seu medi, ens aprofitem dels seus recursos i explotem la seva gent. Espanya és el setè país exportador d'armes del món. Les enviem, per exemple, a Aràbia Saudita, Turquia i Oman. Ens beneficiem del pastís; no només les grans empreses. I també, tant tu com jo, encara que ens pengem la medalla de verds, no farem mai prou per frenar un canvi climàtic que inevitablement implicarà noves migracions. El concepte sud és relatiu. La vida, com els pols magnètics de la terra, vira. I el que ara és nord, demà pot ser sud. Formem part d'un club esnob per capritx de l'atzar i, tot i ser-ne conscients, no ens aixequem de la gandula per donar la mà a qui ens la demana. Només excuses. El sud sospira per una oportunitat i el nord se'n desentén i li gira la cara.