Sóc un analfabet. Sé llegir i escriure, tinc comprensió lectora i a través de les pàgines d'aquest diari m'esforço perquè tot el que escric s'entengui perfectament. Disculpin si algun dia no ho aconsegueixo. Tinc dues titulacions universitàries, puc mantenir una conversa en anglès -si no haig de filosofar sobre Kafka- i, a part, estic intentant aprendre rus perquè m'interessa el món russòfon i sempre m'ha fet gràcia adquirir coneixements una mica freaks que de vegades et salven de situacions inesperades. Tot i això, sóc un analfabet al segle XXI.

Un berguedà de fa mil anys, que no fos de la noblesa o estigués en el clero, no necessitava saber llegir i escriure perquè estava condemnat al camp o mu-nyia vaques. Ara és diferent, i les persones que es dediquen a la pagesia no només saben llegir i escriure molt, sinó que tenen un alt coneixement dels seus productes i saben portar un negoci per competir en el mercat, que fa estar qualsevol emprenedor al dia de tot. Però vull que m'entenguin. Fa mil anys no era necessari saber llegir i escriure per desenvolupar la vida diària. Aquests coneixements es van començar a convertir en essencials quan la revolució industrial transformava la societat i l'arquitectura de les institucions que governaven un territori. En aquest nou món que relegava la societat agrària a un altre pla, la difusió de coneixements es va convertir en essencial per a l'evolució dels estats i l'escola va començar a tenir un paper primordial. La societat industrial, després de moltes lluites i tensions al llarg de la història, ha tingut la capacitat de crear una classe mitjana a través de la democratització dels estats, malgrat les grans diferències econòmiques i la impossibilitat fins ara d'una redistribució de la riquesa més equitativa.

Estic preparat intel·lectualment i acadèmicament per a la societat en la qual vaig néixer, però no tinc clar que ho estigui per al món que em caurà a sobre a curt termini. D'aquí a pocs anys. La robòtica ens portarà a la quarta revolució industrial en molt poc temps perquè la història s'està accelerant. Les previsions econòmiques generals són bones i el Fòrum Econòmic Mundial preveu per al 2022 la creació de 133 milions de llocs de treball, entre els quals hi haurà científics, analistes de dades, especialistes en intel·ligència artificial... Tot i això, se'n perdran 75 milions i no tinc clar que jo entri en el col·lectiu de gent que es reparteixi el pastís de la riquesa. El 65% dels nens actuals treballaran en feines que ara no existeixen. Sóc jove, però estic alfabetitzat per al futur?