Catalunya atreu cada any més de 19 milions de turistes, però és possible que n'acabem perdent molts si no els cuidem una mica més. Diverses experiències recents meves corrent per Catalunya em confirmen en la idea que no ho estem fent prou bé.

Per exemple, passejo per Barcelona amb un amic rus que, per a desgràcia seva, té l'olfacte particularment desenvolupat. Per a ell, caminar per la capital catalana és una autèntica tortura: detecta arreu pudors de tot tipus (orins animals i humans, brossa en descomposició, brutícia acumulada, flaires de certs establiments?), les quals l'obliguen a inhalar contínuament un esprai reparador. Tot i que els nadius hi estem acostumats, quan t'hi fixes li has d'acabar donant la raó: Barcelona put (i ja no parlo del soroll).

Una altra. Acompanyo uns visitants àrabs al bar de l'hotel Vela de Barcelona, a la planta 26. Quin desastre! Els protocols que se segueixen i el comportament del seu personal està més a prop de l'amateurisme xavacà que de l'excel·lència que se li suposa a un establiment de 5 estrelles, sense faltar-hi el típic empleat que afirma no entendre el català. Si això és el millor que tenim?

Per cert, no cal dir que, tant al rus com als àrabs els adverteixo que vagin amb compte, perquè poden ser víctimes d'un furt en qualsevol moment -per no parlar dels robatoris amb violència, que enguany han crescut un 30%.

Continuem. Anem amb vaixell de Barcelona al port del Garraf, i ens decidim a dinar en el restaurant del mateix port. Demanem una escalivada amb sardines marinades i resulta que les sardines no apareixen enlloc; quan els ho fem notar, ens diuen que miraran què ha passat, i encara deuen estar mirant-ho, perquè de les sardines voladores no se'n va saber mai més res? Potser la clau està en el comentari que ens havia fet el cambrer una mica abans: «Molta feina i poc personal».

Sortint del restaurant, intentem agafar el tren al baixador de la Renfe d'allí mateix. La màquina expenedora de bitllets (no hi ha taquilla) està orientada al sol, per la qual cosa pràcticament no es veu res a la pantalla, i a més la meitat està espatllada, cosa que impossibilita fer-hi certes operacions. De totes maneres, tampoc podríem pagar: només és permès fer-ho amb targeta, i el sistema afirma que cap de les que li posem no són vàlides. Per descomptat, de res serveix pitjar el botó per parlar amb algú d'atenció a l'usuari: mai et respon ningú. Tampoc és fàcil encertar per quina de les quatre vies cal esperar el tren -cap cartell ho anuncia- ni quan -els horaris que apareixen a Internet no tenen res a veure amb la realitat. Renfe no ens fallarà mai a l'hora de fer articles!

En volen més? Puc parlar-los de la dependenta indolent d'una agrobotiga de Sant Jaume dels Domenys, dels preus abusius de certs serveis (en relació amb el nivell del producte o servei), de la turismefòbia que emergeix en algunes localitats, de l'espectacle visual de deixadesa de molts carrers de casa nostra?

En fi, que el xollo del turisme (si és que és un xollo) es pot acabar més d'hora que tard si no deixem de fiar-ho tot als actius naturals i artístics que tenim, i insistim a fer les coses de qualsevol manera.