Juan González Reina, el Juan de los Pájaros del barri del Xup, va néixer a Andalusia el 1932 i va arribar a Catalunya quan tenia 22 anys, buscant un futur que no fos tan opac i baix de sostre com el que se li prometia a Estepa (Sevilla). En Juan ha mort aquesta setmana el mateix dia que la Junta d'Andalusia, governada per la coalició entre PP, Cs i Vox, acordava una línia especial de subvencions a les entitats andaluses que es trobin en «zones amb problemes d'immersió lingüística». Es tracta, diuen, de fer front al «repte» de l'«obligada immersió de tota la població resident en determinats territoris d'acollida, que podria generar una pèrdua gradual del patrimoni cultural i lingüístic dels andalusos que viuen en aquests territoris i, especialment, dels seus descendents».

Als anys cinquanta, quan en Juan va arribar a Catalunya, l'única immersió lingüística efectivament existent era la que s'imposava en castellà. Fos quina fos la llengua familiar de l'alumne, tota l'activitat escolar, tant la docent com l'administrativa, era en castellà. I no hi havia classes de català. Però és que també tota la ràdio era en castellà, i tota la premsa, i tota la vida oficial. Si encara avui és possible viure a Catalunya sense saber català, llavors era la cosa més fàcil del món. Centenars de milers d'immigrants econòmics van fer-ho durant dècades, ajuntats primer als barris de barraques i després als blocs de promoció pública. Però en Juan es va immergir a Catalunya pel seu compte, va decidir que aquesta era la seva terra i va aprendre a comprendre'n la llengua sense renunciar a la seva, i els costums d'aquí sense oblidar els orígens. Va experimentar la via d'integració dels obrers: la lluita contra la injustícia que castiga els humils de tots els orígens, i l'esquerra clandestina sota el franquisme. Després, guiat per un temperament fort, va transitar cap a l'independentisme, va penjar una estelada al balcó i es va fer amic d'en Joan Tardà. I tot això sense passar per cap mena d'immersió lingüística i sense haver estat abduït en la seva infància per la programació de TV3.

En Juan va marxar d'Andalusia amb la maleta de cartró, en un tren lent i atapeït, fugint del feudalisme del «señorito» i del «cortijo» on la Guàrdia Civil l'havia apallissat de marrec per robar faves. Li devia fer molta pena que ara la Junta destini diners a combatre la immersió facilitada per les institucions. No fos cas que els fills dels andalusos es tornessin catalans.