Som a les portes d'una nova Diada que finalment sembla que tornarà a omplir, perquè, un cop més, el poble sí que respondrà. En canvi, està per veure quina serà la resposta dels polítics (de bona part), que cada dia posen més en dubte la seva capacitat (o interès) per recollir el clam popular si els pot allunyar de la poltrona.

La Diada serà un bon termòmetre per mesurar la simbiosi entre els partits (en aquest cas independentistes) i la gent que els vota. Però és que un mes després de la Diada vindrà la hispanitat del 12-O, i llavors serà l'unionisme qui sortirà al carrer a reclamar als seus polítics. I se suposa que, entremig, hi haurà la sentència de l'1-O amb perspectives de causar un terrabastall a uns i altres.

Som a tocar d'uns escenaris que poden marcar la nostra història i que requereixen la fermesa més absoluta per part dels dirigents. I en canvi, els partits van a la seva, sense posar-se d'acord, ni a Catalunya ni a Espanya, si el que convé és o no unes noves eleccions. De tota manera, veient les batusses dels partits independentistes quan els seus electors demanen unitat; el paperot de les esquerres a Espanya per aconseguir fer un govern que sembla impossible; i el comportament carrincló, retrògrad i gens productiu d'una dreta enfadada amb el món, caldrà que els partits, tots, s'esforcin a fer un exercici de responsabilitat si no volen caure més baix d'on ja estan.