19 de setembre de 2019
19.09.2019

Sant Romà de la Clusa

18.09.2019 | 22:36

Temple del segle XII al municipi de Castell de l'Areny, tanmateix el topònim de la Clusa ja és esmentat en el segle IX i, també, apareix referit en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu, com una de les esglésies del bisbat d'Urgell, a final del segle X, amb l'expressió illa Clusa. A més, ha estat temple del castell de l'Areny i, posteriorment, del de Roset, agregat al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, par-ròquia durant l'edat mitjana, i, a partir del segle XVIII, ja trobem Sant Romà de la Clusa com a sufragània de Sant Vicenç de Castell de l'Areny.

Aquesta església està dedicada a sant Romà màrtir, d'Antioquia o de Cesarea de Palestina, la festivitat del qual se celebra el 18 de novembre i, iconogràficament, se'l representa revestit de diaca, una palma de martiri i una llengua a la mà, la que l'emperador Valeri li va fer tallar, en el suplici espantós que li infligí. És venerat per catòlics, ortodoxos, anglicans i en aquesta església del terme que havia estat anomenat, en el segle IX, com el Castro Adalasindo i que derivà en l'actual Castell de l'Areny; mentre que la Clusa té una significació associada a un espai entre muntanyes angost i protegit.

Sant Romà de la Clusa és una església d'una sola nau, de base rectangular, coberta per volta de canó lleugerament apuntada, amb la capçalera a llevant, formada per un absis semicircular d'un encís particular pel dimensionat més estret que el de la nau -que centra l'atenció en l'altar reconstruït el 1976, emprant potser el que podria haver estat l'ara antic-, i una finestra de doble esqueixada que va servir de model per a la que s'obrí al mur de migdia, durant la restauració duta a terme per la Diputació de Barcelona, de final dels anys 60 del segle XX. La paret de ponent conté la tercera de les finestres, semblant a les anteriors, i està coronada per un campanar d'espadanya amb dues obertures concloses amb arcs de mig punt adovellats.

La diferència d'alçària entre la nau –sense contraforts ni arcs torals– i l'absis se salva amb un arc triomfal, mentre que el teulat de la nau és en dues aigües i està construït amb teula àrab, i el de l'absis és amb teula romana.

La porta d'entrada es troba al començament de la nau de la paret de migjorn, envoltada per un arc de mig punt adovellat, en un conjunt senzill i ingenu, que commou per l'espontaneïtat arquitectònica en un esclafir de boniquesa sense escarafalls, una obra inspirada en l'entorn natural, com si la Casa de Déu s'hagués d'assemblar a l'obra de la seva creació, però feta per les seves criatures.

La joia per excel·lència d'aquesta església, el Crist en majestat del segle XII, fou destruït durant la guerra civil del 1936-1939. Es tractava d'una talla preciosa en fusta, de 111 x 119 cm, que feia més d'amplada que d'alçada, d'inspiració bizantina per la vestimenta amb estola i un cordó a la cintura amb dos caients, el rostre nimbat amb una aureola horitzontal, com una mena de tàlem excels, amb la barba acabada en punta i els ulls mirant a l'infinit, mentre els peus estaven clavats per separat, i tenia els braços totalment horitzontals per abraçar el món sencer, amb acolliment, estimació i redempció.

Sant Romà de la Clusa és l'església que feu poble i que, en desaparèixer el poble, només restà l'església. Com si fos el primer i el darrer objectiu comú dels homes i dones que poblaren aquest lloc, l'heretat arquitectònica que resumeix la seva espiritualitat, l'obra sublim de la seva sensibilitat, el referent extern del seu credo intern i, a la vegada, una estació passatgera i terrena en el seu camí a la Pàtria celestial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.