Les zebres i els nyus s'han concentrat a la vora del riu, al parc nacional del Serengeti. Fan l'habitual migració buscant l'aigua. Fa hores que el brogit d'aquest animals empolsina l'ambient extremadament pla i sec d'aquesta part de la sabana. Els tot terrenys, aquí en una alta concentració (a diferència d'altres punts del parc), i un exèrcit de càmeres esperen al pas del riu. També esperen, silents, els cocodrils. Un tram amunt del punt de pas, uns quants estan amagats en un fangar de la vora, com si el pas dels centenars de zebres i nyus no els afectés, a ells. A la part baixa del mateix indret, sura, immòbil, un altre cocodril, una bèstia de més de dos metres de llargada que només treu el cap, parcialment, en unes aigües molt tèrboles que l'amaguen. El cocodril manté una distància prudent per no espantar el ramat, però en el moment que nyus i zebres s'encallen avança ferotge vers la presa, obre la gran boca i d'una queixalada se l'emporta cap a un punt prou profund per ofegar-la. Al riu se sap qui hi regna, i la resta d'animals, o bé eviten el pas o bé arrisquen la vida. Quatre zebres han tornat al riu en veure que havien perdut exemplars. Criden, entenc que busquen la seva cria o que avisen la resta del ramat. Les zebres i nyus que no han passat perquè espantats s'han fet enrere, esperen un moment millor. Els reis hi són perquè dominen, i els que tenen set intenten passar el riu. Sempre passa.
