Aquest no havia de ser el títol del badant actual, però diversos factors m'han conduït a variar el tema quinzenal; i és que es dona la circumstància que el proper dia 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, i val més escalfar motors amb una quinzena d'antelació que no sobre la mateixa data.
Cada any l'Organització Mundial de Salut, l'OMS, proposa pel Dia Mundial de la Salut Mental un lema diferent. El de enguany és: «Ajuntem esforços per prevenir el suïcidi», i donem-nos 40 segons per tal d'actuar. El motiu dels 40 segons és, com força lectors deuen haver endevinat, que aquest és el període de temps en què se suïcida una persona al món, i sí, és cada 40 segons, o sigui unes 800.000 persones a l'any, segons l'OMS. A part d'aquesta realitat, també coneixem que per cada suïcidi es comptabilitzen unes 30 temptatives de suïcidi, o sigui que la ideació suïcida afecta una part força significativa de la població, i aquestes són les xifres que ens donen els registres d'atenció sanitària. Les xifres, però, no tenen gaire a veure amb el patiment que acompanya les persones amb idees de mort i, sobretot, el patiment que acompanya els familiars i amics dels suïcides.
No fa tants anys parlar d'aquest tema era tabú i des de la comunitat sanitària s'aconsellava no parlar-ne, es pontificava que parlar-ne podia crear un efecte crida i provocar-ne més. De fet actualment sabem que abordar la prevenció del suïcidi és una tasca força més complexa, i que necessita intervencions i programes de prevenció. A Catalunya des de fa uns anys s'ha desenvolupat un programa anomenat Codi Risc Suïcidi, un programa amb un registre, intervenció i avaluació propis.
Per altra part, l'any 2012 va néixer una iniciativa des de la societat civil, i que ens diu que després del suïcidi val la pena parlar-ne, i sobretot acompa-nyar i ajudar a manegar el sentiment de culpa dels familiars o dels amics del suïcida. Ells necessiten superar tot el sentiment de culpa i trobar resposta a les preguntes de si es podria o podrien haver fet alguna cosa més per evitar l'acte suïcida. L'impacte de perdre algú per suïcidi és una experiència traumàtica i molt dolorosa.
Estem parlant d'una associació anomenada: «Després del Suïcidi-Associació de Supervivents» (DSAS), que es constitueix amb la finalitat de generar un espai per a l'acompanyament i suport en el dol a supervivents a la mort per suïcidi. També neix amb l'esperança de contribuir a un canvi en la forma de parlar del suïcidi i de les seves terribles conseqüències. La DSAS és una associació formada per supervivents i per a supervivents. Una associació de familiars i amics que han viscut la mort d'una persona per suïcidi i es dediquen a donar suport en el procés de dol.
Sabem que l'any 2015, a Catalunya, 495 persones van morir per actes suïcides; una taxa de 6,6 morts per cada 100.000 habitants; una xifra, encara que baixa comparada amb altres països del nostre entorn, que cal reduir. Sobretot creant accions que donin sentit de transcendència i de dignitat a les persones.
A Catalunya, el Dia Mundial de la Salut Mental del 2019 se celebrarà el dissabte 12 d'octubre a Sort, i el lema d'enguany és «Parlar i escoltar, salva vides», d'acord amb la temàtica escollida. A Manresa els actes començaran el 3 d'octubre i finalitzaran el dia 11, i estan organitzats per les diverses institucions del ter-ritori implicades en la salut mental.
