Ho veu tothom: la crispació va augmentant cada dia. I el panorama encara pot complicar-se molt més. La sentència del judici de la vergonya sortirà la setmana que ve? El tribunal s'afanyarà a fer-la pública abans que faci dos anys de la presó provisional dels presidents d'Òmnium i l'Assemblea? O voldrà passar pel deshonor d'haver-ne de demanar una pròrroga, justament ara que el Consell d'Europa ha emès un informe molt clar sobre els presos polítics en què equipara la situació de l'Estat espanyol i de Turquia? L'informe és ben contundent. Entre molts altres paràgrafs hi ha aquests dos: «L'Assemblea Parlamentària està preocupada pel nombre creixent de polítics nacionals, regionals i locals processats per declaracions realitzades en l'exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia», «L'Assemblea hauria d'examinar, des d'una perspectiva legal i de drets humans, la situació dels polítics empresonats per exercir la seva llibertat d'expressió, a la vista dels principis que ha defensat el Consell d'Europa i, en particular, de la Convenció Europea dels Drets Humans».

De fet, el prestigi internacional de l'Estat pel que fa al respecte dels drets democràtics fonamentals ha anat baixant molts punts. La comparació amb Turquia no deu haver fet gens de gràcia a Madrid, però fins ara no s'ha sentit piular Josep Borrell, sempre tan disposat a justificar-se. En aquest cas la sort és que el Consell d'Europa no està subjecte a la disciplina política de la Unió Europea ni a la pressió dels seus governs. El Consell té un objectiu específic: la defensa dels drets humans, de la democràcia i de la identitat europea. Per això, Òmnium Cultural, convidat pel relator sobre drets humans del Consell d'Europa, va poder denunciar, també fa pocs dies, el cas del seu president, Jordi Cuixart, empresonat juntament amb Jordi Sànchez, per haver exercit de manera absolutament pacífica un dret essencial com és el de manifestació. El mateix Jordi Cuixart acaba de fer arribar igualment una carta a una trobada internacional de defensors dels drets humans de tot el món que té lloc a Dublín aquests dies, promoguda per l'organització Front Line Defenders, una entitat que té l'estatus d'ens consultiu de l'ONU. En el seu escrit Cuixart denuncia que l'Estat espanyol fa servir el codi penal i els tribunals per reprimir drets humans elementals i amb finalitats estrictament polítiques. La internacionalització del conflicte entre l'Estat i Catalunya s'ha convertit ja en un component bàsic del procés i és evident que en aquest àmbit sí que la posició catalana s'ha enfortit en els darrers mesos.

Però no només aquí. La qüestió catalana condiciona en aquests moments la totalitat de la política espanyola. La majoria de partits estatals competeixen per veure qui és més radical contra l'independentisme català. Vist des d'un altre angle: l'oposició ferotge a la independència de Catalunya certifica el pànic que els fa que algun dia pugui ser realitat. Ja ho va dir Felipe González l'any 1984 en una frase massa oblidada: «El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público. El verdadero peligro es el hecho diferencial catalán». Un perill que alguns volen evitar per qualsevol mitjà, sigui legal o no, sigui just o injust..