L'arrel de l'arrel

Manresa ha viscut el cap de setmana passat una nova edició de la Fira Mediterrània, que ha acabat, novament, amb un balanç provisional altament positiu tant pel que fa a la qualitat del que s'ha exposat com pel que fa a la resposta del públic. La fira, que va néixer amb una gran indefinició sobre què calia entendre com a «espectacles d'arrel popular», està contribuint, precisament, a establir en què consisteix aquesta matèria tan òbviament existent com flexible i difícil de definir. La inconcreció de la matèria exposada continua sent un obstacle per atreure definitivament un públic massiu que continua tenint problemes per apuntar-se a un gènere que no posa facilitats a l'espectador que necessita saber què trobarà quan compra una entrada. La Mediterrània té capacitat prescriptora i de generació de discurs cultural, però aquesta qualitat és, alhora, el seu punt dèbil quan se la compara amb fires d'arts ben perfilades com el cinema, la música o el teatre. Tot el que es pugui fer per compensar aquesta feblesa serà benvingut.