22 de octubre de 2019
22.10.2019

Santa Coloma de Can Cabra

21.10.2019 | 23:28

És una església romànica, situada a la caseria de Llinars d'Aiguadora a Castellar del Riu, un municipi berguedà que s'allargassa de llevant a ponent, talment es tractés d'un temple romànic de 33 quilòmetres quadrats, al sud dels Rasos de Peguera que li fan de contrafort de pedra i amb nuclis com Espinalbet, Castellar i Llinars.

L'església és d'estil romànic, amb una planta rectangular, culminada per un absis semicircular a llevant, coronat per un quart d'esfera, mentre que la nau està coronada amb volta de canó. La porta s'obre a ponent amb un simple arc de mig punt, i en aquest mur s'hi obrí un òcul, a la meitat de la façana- i s'aixecà un campanar d'espadanya de dues obertures i sense cap campana; una estructura que li dona una aparença de sentinella cèlic perquè s'hi traspua l'atzur. Els murs exteriors i de forma parcial foren enguixats i emblanquinats; però, encara ara, s'hi poden observar les fileres de pedres tallades en forma rectangular i disposades de manera uniforme, com si es tractés d'una veritable coloma blanca.

Segurament aquesta església no fou mai parròquia i, en canvi, sí que es converteix en paradigma d'aquestes esglésies rurals que esquitxen la comarca del Berguedà. Encara que històricament sí que ha experimentat canvis de jurisdicció, ja que formà part de la vall de Lord al comtat d'Urgell. Santa Coloma apareix esmentada en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles a la Vall de Lord l'any 1040; mentre que Llinars està referit a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, a finals del segle X o començaments de l'XI. En el segle XI, aquesta església era sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, en l'intitulat oficialitat de Sant Llorenç de Morunys.

L'elecció de l'advocació de santa Coloma per aquesta església és molt encertada, no només perquè ens parla que els seus orígens són ben reculats, ja que és en l'edat mitjana quan hi havia una gran devoció per aquesta màrtir, sobre la qual hi ha dubtes sobre la seva existència, sinó perquè encarna a la perfecció el patiment de moltes donzelles que foren perseguides, turmentades i assassinades per no renunciar al seu credo, la immolació de les quals es convertí en un veritable alliberament per al seu esperit que prengué ales i s'enlairà cercant la pau del Cel; i, a Llinars, amb prop de 1.000 metres d'altitud, indubtablement, el cel és més a prop perquè ho embolcalla tot amb la seva blavor que aquieta els ànims i la seva infinitud sempre inabastable.

La titular d'aquesta església, santa Coloma de Sens, en realitat es deia Eporita i era d'una família patrícia, nasqué a Saragossa, probablement el 257, d'on fugia quan tenia setze anys cap a la Gàl·lia, per salvar-se de la persecució de l'emperador Aurelià, però fou descoberta i martiritzada en no abjurar de la seva fe; i, segons la llegenda, d'on es vessà la seva sang va fluir un doll d'aigua, curiosa associació amb el topònim del castellanenc, vinculat a un riu.

Santa Coloma de Can Cabra o de Llinars, edificada en aquest terme que indica el cultiu del lli, aquell que serveix per fer teixits, extreure oli de les llavors o medecines; tres qualitats que ornen aquesta contrada i aquest temple, per donar forma i embolcall a les persones, per guarir el cos i il·luminar l'ànima; i salvar les cadenes amb la innocència de les intencions, el compromís del deure i la generositat del cor per descobrir la ingravidesa de l'ànima que obre unes ales imaginàries per vèncer les febleses i seguir el nostre rumb en el firmament, a prop de la Mare de Déu sota l'advocació de la Mata i de Corbera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit