El parc de Puigterrà és un gran capital manresà desaprofitat. El turó és un gran obstacle que dificulta de manera gairebé insalvable que Manresa tingui una trama de car-rers funcional i pràctica, però el que hi ha al damunt és un espai verd d'enormes possibilitats que mai no ha estat utilitzat. No ho ha estat per diverses raons, però dues de principals: el parc no ha estat mai cuidat i equipat de manera que sigui realment atractiu (durant molt temps ha estat un espai que no convidava, sinó que intimidava, i de nit encara és així) i l'accés als turons sempre és desavinent i cal fer-lo molt senzill per tal que no desincentivi els usuaris. L'accés a Puigterrà mai no s'ha fet senzill. És incòmode i dificultós. Ara, un ascensor al Passeig que permetrà pujar fàcilment al carrer Circumval·lació, més la intenció de renovar i ampliar les escales, marca el camí a seguir. El parc de Puigterrà hauria de tenir un accés ampli i molt visible que comencés al Passeig. Visibilitzar la via de pujada i fer-la fàcil és la primera condició per fer que la gent hi pugi. No hauria de costar tant, però tarda molt.
