Com era de preveure Sánchez viatja a Barcelona i no es troba amb Torra ni li agafa el telèfon, no vol ni accepta parlar-hi. Segons el és el president de «tots els espa-nyols», però només visita el seu policia ferit; els ferits per les seves policies o pels de Torra no mereixen gens la seva consideració. A més, ha hagut de fugir amb la cua entre les cames, ja que amb tota la raó del món a l'hospital l'han escridassat. Marlaska reuneix la premsa per afirmar que a Catalunya només hi ha un problema d'ordre públic i que «Espanya és una gran democràcia». Ni una paraula per a les quatre persones que han perdut un ull a conseqüència dels cops de pilota de goma, ni per a les dues que van perdre un testicle. Menys encara per als 579 ferits i els 194 detinguts que donen prova de l'important agreujament de la crisi política provocada en aquest «regne de les delícies» per la sentència del Procés. Durant una setmana, i segueix en l'actual, els carrers de Barcelona i de molts pobles de Catalunya s'han omplert de gent i càrregues policials. El dia 18 molt més del mig milió que diu la Guàrdia Urbana van marxar pacíficament i cívicament en 5 columnes de cent quilòmetres sobre la Ciutat Comtal i van parar bona part de la producció a tot Catalunya. Per als governants del Regne i els seus partits està desapareguda tota idea de resoldre de manera integradora una qüestió política i l'envergadura desborda les vies constitucionals del règim del 78: l'autodeterminació dels pobles del regne d'Espanya. No és l'únic que ja sembla trobar-se fora de les possibilitats del règim. Combatre la corrupció, evitar l'evasió fiscal, impedir l'assassinat de més dones, enfrontar la pobresa, la desocupació o garantir sanitat, educació i pensions i dependència de qualitat tampoc troben la solució en «aquesta gran democràcia» de Marlaska. No és la primera vegada que, en poc temps, la «sortida» constitucional dels conflictes es redueix a sentències, policies i cops. L'última onada de vagues contra la crisi va acabar amb trets a Airbus i 300 sindicalistes processats; les mobilitzacions del 15-M van desembocar en la Llei Mordassa; l'afany per decidir del poble de Catalunya, expressat l'1 i 3 d'octubre de fa dos anys, va acabar amb més de 900 ferits, l'aplicació de l'article 155 i una sentència judicial per sedició en què la suma de totes les condemnes ascendeix a 100 anys de presó. La pena mitjana per l'intent de cop d'estat del 23-F es va situar en 6,5 anys; la del Procés, en 8,3 anys. Com és habitual en ells, el PP i Ciutadans exigeixen més duresa, més presó, i la presidenta del govern de Madrid ja reclama prohibir manifestacions a la capital per aquest assumpte. L'última concentració, celebrada la setmana passada, es va saldar amb més de cent identificats, 12 detinguts i cops de porra a tort i dret. Mil vegades s'ha repetit a la població que «el problema nacional» és una cosa que no té res a veure amb les seves vides i que a més crea divisió. Gent treballadora tem que tot l'«embolic» acabi ajudant la dreta. La dreta escurça distàncies en enquestes, però no essencialment pels fets a Catalunya. Justament la incapacitat de Sánchez de fer alguna cosa com agafar el telèfon i prendre mesures que permetin establir les bases d'un diàleg sobre els problemes polítics que avui existeixen. O sigui, dret a decidir i amnistia. Això es el que dona ales a la dreta rància. Tothom reclama que cal construir ponts per resoldre la situació, però Sánchez, agafat al seu rei i el seu ordre, no ho vol, i això aplana el camí a l'anomenat «trifachito». De moment tenim uns ponts sòlids fora de Catalunya a partir de bases republicanes, cridant al carrer llibertat, més igualtat i més fraternitat. Aquests ponts que van començar feblement que ja hi ha a cada concentració i acció que té lloc fora de Catalunya s'han d'enfortir i mimar. Mentre que el coixí de la monarquia de Sánchez i companyes és cada vegada més discutible i està més en dubte pels ciutadans del regne, es forja la reacció en nom d'una cada vegada més inútil Constitució.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
L'últim | El més llegit |