Hi va haver un temps a cavall del segle XIX i XX en què la Cerdanya va començar a esdevenir un destí d'estiueig per a la burgesia del país. Les famílies hi arribaven i s'hi instal·laven setmanes i mesos per gaudir del que era la vall. Després, entrat ja el segle XX, l'estiueig elitista va esdevenir segona residència i aquelles poques famílies afortunades van passar a ser-ne moltes més. La Cerdanya continuava atraient visitants pel que era, però ja no tant. Calia fer quelcom més perquè altres comarques del Pirineu i el Prepirineu també van posar sobre la taula les seves bondats. Així va ser com l'empresari familiar de la Cerdanya que tenia un hostal o un comerç va veure que ja no n0 n'hi havia prou amb esperar els barcelonins a la porta de casa. Calia anar a buscar-lo i convèncer-lo que la vall continua oferint quelcom més. En aquest procés, l'empresari cerdà -que ja es començava a sentir com a tal més que no pas un pare de família amb el negoci del pare entre les mans- va començar a veure de manera diferent l'empresari veí. L'hoteler, restaurador o comerciant del costat ja no era un enemic que li feia la competència sinó un possible aliat amb qui aconseguir objectius més ambiciosos. I així va arribar el segle XXI, amb una nova patronal Empresariat Cerdanya que mira d'unir com més sectors millor per fer forta l'oferta turística de la comarca sota la dinàmica dels nous temps.
