Fa uns mesos, en un trajecte en tren cap a Barcelona, un pare de família que havia pujat al comboi a cor-recuita a l'estació de Puigcerdà parlava, amb calma, amb el revisor. Davant la mirada de les dues filles, el pare regirava les butxaques buscant un bitllet. Amb les presses de l'organització familiar, aquell pare entregat, responsable de les nenes, els horaris, les bosses i prou previsor per arreplegar fins i tot algun queviure per al trajecte -més de tres hores fins al centre de la capital-, no havia agafat prou diners. En portava a la butxaca, però amb la consciència que agafant el transport públic feia una bona acció pel clima, la mobilitat del país, la seva i, de passada, feia pedagogia davant les filles, s'havia fet la idea que el viatge li havia de sortir, si més no, barat. Però el revisor li reclamava 36 euros, que es convertirien en 72 amb els bitllets de tornada. I no els portava a sobre. El pare preguntava una vegada i una altra per algun descompte o abonament familiar per abaratir la suma. Però no n'hi havia. El revisor es mostrava comprensiu i argumentava, d'acord amb el pare, que lamentablement no hi havia abonaments familiars ni descomptes per a les menors com, explicava, sí que hi havia en altres llocs de l'Estat. La comprensió de l'interventor va arribar al punt que li va perdonar l'import d'una de les filles sabent que la pròxima vegada aquella família viatjaria en cotxe particular.
