Només fa 24 hores reflexionàvem aquí sobre la xacra i la vergonya que suposava per a Manresa haver encadenat dos casos de violació (una d'elles doble) en mig any, i tres en tres anys. Avui en coneixem un nou cas. Tres amb quatre víctimes en mig any. És una xifra esgarrifosa i un degoteig angoixant. Però el pitjor és que aquests només són els casos que han transcendit. De fet, els casos denunciats totals són, com a mínim, tretze, i de la majoria no en sabem res perquè ni les policies ni les administracions no ens en diuen res, possiblement perquè no hi ha detinguts. La pregunta davant d'aquest horror és òbvia: què està passant? És només que ara es denuncia el que abans s'ocultava? Hi ha un brot de violència masclista que està disparant les agressions? Si és així, per què? Cal una reflexió profunda i pública que ajudi a comprendre què passa i encarrili la indignació i el dolor. El clima que crea aquest degoteig és el millor per a la xenofòbia i el populisme. Cal més seguretat en punts crítics com els pisos ocupats per incívics i cal molta pedagogia antimasclista. Abans que el dany social sigui irreversible.
