Ja arriba un nou Nadal. Un Nadal que en el decurs dels anys s'ha anat transformant i ha acabat devorat pel consumisme. Aquesta devoció consumista ha fet anticipar el ritual nadalenc. El mes de novembre ja comença el culte del consum. D'uns anys ençà s'inicia amb una litúrgia batejada amb el nom de Black Friday que alguns comerços han acabat convertint en Black Week i fins i tot en Black Month, si ens atenem als dies que amplien les rebaixes. Bé, unes presumptes rebaixes, perquè prèviament ja han procurat incrementar els preus dels articles. Com aquesta expressió del «divendres negre» no l'acabo d'entendre, he decidit consultar la Wikipedia perquè il·lustri la meva ignorància. Així m'he assabentat que aquesta «tradició» (?) va néixer a Filadèlfia fa uns seixanta anys i que aquesta locució s'utilitzava per descriure el dens trànsit de gent i vehicles (de color negre) que abarrotaven els carrers per iniciar les compres de Nadal l'endemà del dia d'Acció de Gràcies. Una altra explicació fa referència a la comptabilitat dels comerços, que passen de tenir números vermells a números negres gràcies al superàvit que generen les vendes. Perfecte, ja m'he instruït degudament sobre les «xorrades» ianquis.
Tot plegat molt americà, però no només a l'altre costat de l'Atlàntic els agraden les extravagàncies, per aquestes terres hispanes també hi ha a qui fascina l'excentricitat. Ara resulta que uns quants alcaldes s'han proposat competir entre ells per veure quina ciutat aconsegueix tenir la il·luminació nadalenca més espectacular. El singular alcalde de Vigo, Abel Caballero, ha desafiat públicament els seus col·legues municipals.
Amb aquesta obsessió, l'Ajuntament de Vigo ha decidit gastar-se 1 milió d'euros, Madrid 3 milions i Màlaga 800.000 euros. Per fer-nos una idea més exacta del malbaratament de diner públic, podem convertir els euros en el valor de les antigues pessetes: Vigo, 166 milions de pessetes, Madrid, 499 milions de pessetes, i Màlaga, 133 milions de pessetes.
L'alcalde de Vigo justifica la seva malversació amb l'excusa que és una inversió favorable al comerç local, però resulta que acaba contractant uns industrials de Puente Genil (Còrdova) perquè li muntin tota la parafernàlia lluminosa.
Unes dades: Vigo instal·la 10 milions de llums led, il·lumina 334 carrers i 465 arbres, col·loca 2.700 arcs lluminosos, un arbre nadalenc que supera l'alçada del mític de la plaça Rockefeller de Nueva York i altres ornamentacions...
Per cert, no deixa de ser una estúpida contradicció el fet que, mentre a Madrid s'organitza la cimera del canvi climàtic, el seu Ajuntament decideixi competir per veure qui malgasta més energia aquests dies.
Aquesta competició il·luminària nadalenca és totalment obscena i contradictòria amb el veritable esperit del que ha de significar el Nadal. Els moviments socials de Vigo ja han denunciat que aquesta inversió lumínica no es dediqui a ajudes socials i altres prioritats. Segons dades de la companyia Gas Natural Fenosa, l'any passat a Vigo hi havia 18.500 llars que patien pobresa energètica. Tots aquests alcaldes -i alguns altres- farien un millor servei a la ciutadania si decidissin competir entre ells per veure qui fa més inversió social.
Nadal s'ha acabat associant amb llums, àpats, regals... L'essència, la fantasia i la màgia de la festivitat s'ha anat devaluant al pas dels anys. Els valors de la fraternitat i solidaritat s'han convertit en un materialisme forassenyat. Mentre uns malbaraten, altres somien tenir quelcom per menjar i un habitatge on aixoplugar-se.
Que aquestes dates, a més de celebrar-les amb seny i responsabilitat, ens serveixin per reflexionar i implicar-nos a col·laborar per millorar aquesta malaltissa societat.
