Ara fa exactament deu anys, Manresa veia realitzat un dels seus pitjors malsons: el tancament de Pirelli. Durant anys s'havia vist com s'anava reduint la plantilla de la principal indústria de la ciutat i es patia per l'impacte que podria produir el seu tancament. I el dia va arribar. Després de marejar els treballadors i la Generalitat sense cap mirament (agra paradoxa: el conseller del ram era, justament, un manresà), l'empresa va abaixar la persiana. Deu anys després, dues reflexions són pertinents: d'una banda, la ciutat ha superat el tancament sense cap cataclisme, si bé és cert que, amb cada una d'aquestes bugades, Manresa perd un llençol, i ja en són molts; d'una altra, Pirelli no ha acabat de marxar del tot i avui les velles instal·lacions estan totes ocupades, si bé amb funcions de magatzem i amb només 150 persones ocupades. Ens deixa un bri d'esperança el fet que, a més de magatzem, Pirelli utilitza les instal·lacions de Manresa per a alguna activitat qualificada que podria créixer i atreure més activitat. Al final, prop d'un segle d'arrelament no ha estat del tot estèril.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
