Manresa acaba l'any en un moment curiós, per dir-ho així, en relació amb la seva imatge. Mentre el Baxi guanya el seu darrer partit de l'any (i també l'anterior) amb un bàsquet dels que es viralitzen a YouTube i projecta el nom de la ciutat amb una aurèola de victòria i entusiasme, Manresa va associada als buscadors d'Internet a les violacions grupals. La cara i la creu. Òbviament, el menys rellevant del cas de les manades és el seu impacte en la imatge municipal, però és cert que a una ciutat que recolza bona part del seu projecte polític de futur en l'increment de l'«autoestima» aquestes associacions sinistres li resulten particularment devastadores.
L'estratègia política i policial contra les violacions, agressions i abusos sexuals no és una qüestió només de la ciutat, és clar, però la seva incidència a la capital del Bages mereix actuacions singulars per erradicar en la mesura del possible una tipologia de delicte que, a més de resultar especialment menyspreable, genera alarma social i desperta els instints més baixos en la ciutadania més donada a fer ràpides associacions sobre l'origen dels agressors i la generalització del delicte. La millor fórmula per revertir els danys en la projecció de la ciutat i dels seus habitants és baixar llocs, amb tendència zero, en el rànquing de les agressions per capita. Hi ha feina a fer dels que hi poden fer res: un propòsit ineludible per al 2020.
