Són el que són i la democràcia no és el seu fort, la veu forta la representa Vox, seguida de l'Església ultracatòlica, la judicatura i la resta de sants estaments de la seva «Espa-nya eterna» no paren de tirar bilis cada vegada que parlen. La formació ultradretana ha pogut llançar la seva campanya d'odi i assenyalament contra diferents col·lectius sense haver d'enfrontar-se a una resposta en bloc i unida. Tot el contrari, PP i Cs li han fet seguidisme i, com veiem, l'hi seguiran fent. Ells segueixen parlant dels que volen trencar la seva Espanya i promouen aquest atemptat als drets humans de la infància, els tractats internacionals i la Constitució espanyola que suposa el veto anomenat «pin parental educatiu» capitanejat per Vox i pel PP. És essencial l'enfortiment del teixit associatiu de les entitats de pares i mares, així com sindicats i partits, perquè es pugui aturar aquesta nova animalada ultra. El govern anuncia que posarà l'assumpte en mans dels tribunals, però ja coneixem com les està gastant el poder judicial. Molt poca o cap confiança existeix en un poder no electe que no dubta a desobeir sentències europees, posar-se a la banda del poderós sense posar-se vermell i que mira cap a un altre costat sense intervenir. Cal seguir al carrer, per descomptat no només per fer una frontissa com a reacció a aquesta pretesa presa del carrer que vol fer la ultradreta i dreta rància caient en el parany del seu discurs guerracivilista. Cal respondre a les agressions i provocacions, que n'hi haurà, amb temperància, fermesa, quan sigui necessari i, sobretot, amb intel·ligència.
Ells seguiran utilitzant les seves mentides contra Catalunya, creant el seu planter d'odi ignorant, són experts en tot el que sigui odi. Clamaran al cel contra els presos polítics i en contra de la seva llibertat. I mentiran com van fer abans. Buscant els seus mercenaris de la ploma i altres mitjans per distorsionar la història passada i present. Si no, mireu que un dels grans mites establerts per la historiografia nacionalcatòlica és la presentació de la II República espanyola com un règim absolutament corrupte i degradat per vicis a milers, lliurat a la voluntat de Moscou, sense possibilitat de reforma però necessitat de la seva redempció autoritària. Figures com Ricardo de la Cierva, que arribaria a ser ministre de Cultura amb UCD, representen aquesta falsa intel·lectualitat del franquisme que tant admira la dreta rància i la ultradreta, i l'ombra s'allarga avui en la producció de revisionistes com Pío Moa o César Vidal. Falsificant i justificant el que va ser un fet inqüestionable, que l'extermini formava part indeleble del feixisme dels anys 30. I que el franquisme, la modalitat més sotanitzada, beata i casposa del feixisme europeu, va seguir aquest principi al peu de la lletra. Ho va deixar clar el cap de premsa de Franco, Gonzalo de Aguilera, comte d'Alba i Yeltes, terratinent de Salamanca, que confessa a un periodista estranger que el mateix 18 de juliol va posar en fila índia els jornalers de les seves terres, en va escollir sis i els va afusellar davant dels altres, « pour encourager les autres». Per això és important no perdre la memòria de tota aquesta època i dignificar els pocs espais que ens queden.
Aquest mes de gener Fem Manresa va presentar al ple del mes una proposta per realitzar un primer pas cap a la dignificació i adequació dels refugis antiaeris de Manresa. Aquesta moció es presenta en dates molt properes al 81è aniversari dels dos bombardejos que va patir la ciutat (21 de desembre del 1938 i 19 de gener del 1939), produïts a les acaballes de la guerra i que només van tenir per objectiu sembrar el terror entre la població civil republicana, van provocar 35 morts identificats a Manresa: 2 soldats i 33 víctimes civils. Penseu que de no tenir memòria s'aprofiten els cavernícoles que ens volen en la ignorància, i d'això neix l'odi que utilitzen per tenir més poder perquè nosaltres, el poble, visquem en les seves tenebres. No els ho podem permetre. No passaran.
