Polítics i capellans, de cap a l'infern

Només hi ha un grup professional més mal valorat pels catalans que els polítics: els religiosos. A la classificació de confiança de la darrera enquesta del CEO, els polítics obtenen una nota mitjana de 2,65 sobre deu, i els religiosos de 2,63. Això és un Molt Deficient, un suspens amb orelles d'ase. Uns i altres s'ho han de fer mirar, perquè la proclamada bondat de les seves intencions no basta per absoldre'ls. En el cas dels religiosos és fàcil d'entendre: des que la immensa majoria de la població ja no va a missa, el que sabem d'ells són les notícies sobre abusos a menors i algunes ximpleries de prelats reaccionaris. I en el cas dels polítics?

Hi ha més professions que suspenen: els banquers amb un 2,75, i cossos militars, jutges, periodistes i empresaris s'apleguen entre el 4,5 i el 4,9. A la part alta de l'escala, el personal sanitari, els científics i el cos docent assoleixen les puntuacions més altes. Metges, infermers, investigadors i professors estan ben considerats, a diferència dels polítics, tot i que aquests els forneixen els diners necessaris des dels pressupostos de les administracions.

Curiosament, mestres, metges i científics tenen bona fama gràcies en part a la feina de polítics i periodistes, que tenim mala fama. Uns i altres parlem bé o molt bé de tot aquells professionals: els governants diuen meravelles dels sistemes sanitari i educatiu, l'oposició alaba els esforçats treballadors per culpar tot seguit el govern d'allò que no funciona, i els mitjans d'informació suquem pa en qualsevol notícia que impliqui un científic català i un descobriment que no entenem però que alimenta l'orgull nacional.

L'opinió general és que aquests professionals fan la seva feina, i els polítics, no. Quina és la feina que no fan? El 54,8% dels catalans els reclama com a prioritari «resoldre el problema polític entre Catalu-nya i Espanya». Aquest és el deure número u, i com que no ho estan aconseguint, els donen unes carbasses de les de demanar perdó i fer penitència.

La consigna és clara: solucionin aquest embolic i deixin d'agreujar-lo; però en lloc de buscar sortides eficaces, n'hi ha -no tots, però sí molts, massa- que es dediquen a fer-se la traveta amb tràgica miopia i a jugar a les pintures de guerra amb absoluta irresponsabilitat. Ahir al Parlament de Catalunya vam contemplar nous esforços per aplicar aquella llei de Murphy, segons la qual tot problema és susceptible d'empitjorar.