Tendim a valorar poc l'olfacte i, més enllà de les aplicacions que pugui tenir en neuromàrqueting, hi ha un principi més mundà: les olors no deixen de ser res més que partícules d'allò que olorem. És a dir, si en un jardí notem flaire de roses és perquè pel nas ens entren minúscules parts d'aquesta flor. Igual que si al gimnàs notem que el del costat canta és perquè estem aspirant la seva suor. És per això que és important saber de què fa olor la nostra vida quotidiana. De què fa olor Manresa? En una entrevista a l'exjugador de bàsquet Larry Lewis se li va preguntar què li semblava la ciutat i la seva resposta va ser sorprenentment sincera: «M'agrada tot, però fa pudor». Manresa fa mala olor? Hi ha llocs que tenen una flairança pròpia, com el Metro de Barcelona, que combina la humitat i l'eau de sobac. O la carretera de Sant Fruitós, on predominen les notes agràries amb tocs d'adob. I la de Manresa, quina és? De claveguera? De combustió? De bacallà amb curri i salsa de soja? De maria? Hi pot haver tantes opinions com nassos i, potser, molts ja ni ho notem i ens ho han de dir els de fora. Mal senyal. On cal, però, més consens i de moment no n'hi ha és en allò que volem ensumar en el futur: aroma de tramvia? De pelegrí? De centre sense cotxes? Tot el que sigui tendir cap a l'olor de net serà benvingut.
