La ultradreta europea continua el seu avenç, no només electoral sinó en l'ocupació de poder, amb la investidura del liberal Thomas Kemmerich com a primer ministre de l'estat de Turíngia en la tercera ronda de votacions amb el suport de la CDU i de la ultradreta Alternativa per a Alemanya. D'aquesta manera, la política honorable alemanya s'alia per primera vegada amb el neonazisme, en el que suposa el trencament d'un cordó sanitari històric contra els hereus de Hitler.
No és una dada qualsevol: Turíngia és l'estat de la Jena de Goethe, Fichte, Schiller, Schelling i Hegel i de la Weimar de la desgraciada república d'entreguerres. El cor de l'Europa racionalista és envaït, amb el vistiplau del partit de Merkel, per la facció més bel·ligerant de l'extrema dreta alemanya. Així, mentre al Congrés dels Estats Units Nancy Pelosi evidenciava, estripant el discurs de Trump, el trencament de la política nord-americana, a l'Europa del Brexit la ultradreta guanya territori i es converteix en una crossa de govern. Hi ha tantes alertes de l'auge del neofeixisme com del canvi climàtic, però ningú no sembla voler mirar gaire més lluny de la pantalla del seu mòbil. On, naturalment, les notícies de l'ascensió dels ultres i de la crisi climàtica es repliquen a les xarxes en una banal exhibició informativa.
