Entre la histèria i la paranoia

Un àrbitre novell se sent intimidat pel públic, entrenadors i jugadors d'ambdós equips a parts iguals i atura el partit un minut, «perquè es calmi tothom». A empentes i rodolons s'acaba la primera part, i quan és l'hora de començar la segona l'àrbitre no surt. Jugadors i seguidors contemplen una estranya anada i tornada dels seus representants amb cara de circumstàncies, que es culmina amb l'arribada de dos policies locals i el binomi de Mossos que fan mutis cap als vestidors. Les càbales tenen resposta ràpida: el col·legiat s'ha espantat pels crits i alguna amenaça, i ha decidit tirar pel dret: suspèn el partit perquè «jo no me la jugo!». Angoixa, excitabilitat emocional, inexperiència, temor al que pugui passar... S'ha curat en salut, vaja.

L'àrbitre rai, si ho comparàvem amb la paranoia que s'ha apoderat de la ciutadania amb la història (i histèria) aquesta del coronavirus. D'una banda, l'espectacle dels màxims responsables de les companyies que han decidit boicotejar el Mobile World Congress (MWC) que s'havia de celebrar a Barcelona la setmana que ve, però que han mantingut la seva presència en la fira del sector audiovisual d'Amsterdam.

De l'altra, la ciutadania que creu que l'excusa del virus xinès n'amaga alguna per sota, i que en el rerefons hi ha un boicot emergent perquè l'esdeveniment se'n vagi a Madrid. I encara trobaríem un tercer grup que es mou entre desconfiances paranoides perquè no entén que se suspengui el Mobile de Barcelona, però s'estiguin celebrant la fira de l'aviació a Singapur, la fira de les start-ups a Jerusalem, i es mantingui com si res la de l'automòbil de Ginebra del 5 al 15 de març. Les autoritats sanitàries mundials deuen haver volgut curar-se en salut, com l'àrbitre espantat, però el cert és que no han estat capaces de saber transmetre tranquil·litat a la població. I els responsables polítics, i els organitzadors de les trobades internacionals, tampoc. No ha d'estranyar, doncs, tota la deriva d'inestabilitat que s'ha apoderat de la societat, hotelers, empreses de serveis, taxistes i serveis d'oci inclosos, a més a més de l'afectació que ja estan patint empreses amb dependència xinesa.

En conseqüència, com no podia ser d'una altra manera, en lloc d'agafar-nos un minut de respir per enfocar adequadament el problema, els que dirigeixen el joc ja han començat a escampar els dubtes sobre «què i qui» hi ha darrere el virus assassí. En quatre dies estarem instal·lats en la sospita paranoica que el Covid-19 és un virus fabricat expressament per afeblir la Xina imparable, que anava pel camí de convertir-se en primera potència mundial. Cal suposar que algú (Putin, Trump, Amazon, Apple...) aprofitarà per enfortir-se davant «l'amenaça asiàtica», i si cal, mobilitzaran els binomis, trinomis o recursos que els facin falta.

Normalització perillosa.- Mentrestant, en un partit que es juga en un altre camp, s'han viscut amb emoció les imatges dels presos polítics gaudint d'hores de llibertat, quan en realitat és una anomalia que dura fa més de dos anys. Normalitzar la injustícia també pot mutar en un virus perillós.