Probablement aquest sigui l'acte de més prosàpia que té com a escenari el Palau de la Carrera de San Jerónimo, on es reuneixen les Corts Generals -Congrés i Senat- en sessió conjunta per encetar de manera oficial i solemne la seva tasca de servei al poble.

En aquest cas, el Poder Legislatiu actua com a amfitrió d'aquesta cerimònia, que té un guió perfectament estructurat, cerimoniós i simbòlic, amb l'obertura de la Porta dels Lleons i la instal·lació del dosser gegantí brodat amb l'escut de totes les províncies que cobreix l'escalinata d'accés a la cambra baixa, en un dels dies de més significat del seu calendari particular, quan també rep els integrants de la cambra alta i la família reial per marcar el començament de la singladura parlamentària de tota una legislatura.

No hi ha una data especifica per a aquest esdeveniment, que és de legislatura i no d'anualitat com en altres països; únicament es compleix amb el termini d'unes dues setmanes després de la investidura del president del Govern. Ni tampoc hi ha cap exhibició de simbologia, com és el cas de la Corona Imperial del Regne Unit, quan Elisabet II procedeix a l'obertura del Parlament, a la Cambra dels Lords, ja que encara és vigent l'autoprohibició d'entrada d'un sobirà a la Cambra dels Comuns, d'ençà que, el 1642, Carles I hi entrà a la força per intentar detenir-hi cinc diputats.

La família reial arriba al Congrés dels Diputats escortada per la Guàrdia Reial; el rei i la reina, en un cotxe diferent del de la princesa d'Astúries i la infanta Sofia per si hi hagués un sinistre poder garantir la continuïtat de la Corona. En arribar són rebuts pel president del Govern i el cap de l'Estat Major de la Defensa, i s'interpreta l'himne nacional; la reina a l'esquerra del rei en una tarima ad hoc, mentre que la princesa d'Astúries es col·loca a la dreta del rei i la infanta Sofia a l'esquerra de la reina. Seguidament el rei, lluint el medalló del Congrés i el del Senat, passa revista a la representació dels tres exèrcits (Terra, Mar i Aire) i la Guàrdia Civil; i es dirigeix a l'escalinata del Congrés, on saluda les presidentes del Congrés i del Senat, així com les meses d'ambdues cambres.

A continuació, s'entra per la porta de bronze de les grans solemnitats, flanquejada pels lleons també de bronze, com en la commemoració de l'aprovació de la Constitució que s'obre a tota la ciutadania, o en la proclamació del sobirà, etc.; creuen el passadís dels passos perduts i entren a l'hemicicle, on esperen els diputats i senadors per escoltar el discurs de la presidenta del Congrés i el missatge del rei, redactat per la Casa del Rei però amb coneixement del contingut per part de Moncloa, ja que qualsevol acte del monarca ha de tenir l'aprovació del president o d'algun dels ministres del Govern, a diferència del Regne Unit, on la reina llegeix el discurs que ha escrit el primer ministre. Posteriorment, a la sortida, hi ha la desfilada de les forces que han retut honors al rei.

A partir d'aquest moment és quan Ses Senyories, tant del Congrés com del Senat, han de legislar i traduir en lleis les necessitats del poble, tenint per brúixola el programa electoral amb què es presentaren i, a la vegada, els propòsits que s'han enumerat en aquesta efemèride -més enllà de la gesticulació i la performance partidistes- perquè la ciutadania té unes necessitats de convivència pacífica, justícia social i progrés que hom no pot obviar ni ajornar per més temps. En realitat, el termini per complir amb la voluntat popular -i el compte enrere per aconseguir-ho- comença en el precís instant en què el rei pronuncià la fórmula: «Tinc el gran honor i el privilegi de declarar oberta la XIV Legislatura! Muchas gracias, moltes gràcies, eskerrik asko, moitas grazas!».