L'humor és l'antídot per a les amenaces. Les darreres setmanes corren acudits, mems i tot tipus d'enginys creatius per fer front a l'amenaça sanitària del coronavirus. Fer broma acaba reduint l'ona expansiva de la por universal que es deriva d'un virus que ja tenim entre nosaltres. En aquesta ocasió hi ha més humor perquè ens trobem davant d'una malaltia que desconeixem i que no sabem com combatre. Per tant, com diu l'adagi, davant el mal temps cal fer bona cara. No hi ha millor fórmula per fer bona cara que tibar de la imaginació, i si cal ridiculitzar, per fer front a aquell aparent monstre que ens vol fer mal.
L'instint humà, i el dels animals en general, tendeix sistemàticament a l'autodefensa en el moment que se sent agredit. Quan els equips esportius són humils i són susceptibles de ser trepitjats pels més grans han de recórrer al bon humor... Que si visca el Betis encara que perdi, que si té més moral que l'Alcoià o, en algun cas, el recurs és allò més diví, com el «miracle Manresa». Ja sabem que a la capital del Bages som especials a l'hora de resoldre els grans problemes i, amb l'humor que calgui, generem miracles i misteris que perviuen amb el pas dels segles.
El coronavirus el minimitzem perquè fa més por del que nosaltres mateixos creiem. Fem mofa de les mesures preventives, des de de les mascaretes fins a les maneres com ens hem de petonejar o saludar. Només cal veure la imaginació que han posat els autors asiàtics d'un dels darrers vídeos que s'han viralitzat arreu del planeta: és la nova salutació amb els peus. Aquesta nova alerta sanitària posa de manifest que la globalització és real i que l'humor s'escampa a la mateixa velocitat i en paral·lel al virus.
L'exemple més espectacular de la ironia i el sarcasme és el compte de Twitter nascut fa poques setmanes sota el nom de @CoronaVid19 i que ja suma més de mig milió de seguidors. Abans-d'ahir, a les 12 de la nit s'acomiadava amb un contundent «Lo que peor llevo de infectar es tener que levantarme tan temprano», i ahir al matí ens saludava amb un «Buenos días. Arriba esas flemas» i amb el tuit fixat d'èxit «Estoy cerrando la gira mundial con mi representante». Ja al segle XVII un metge anglès va pronunciar una frase que ha quedat per a la història en avalar l'humor com una de les millor medecines: «L'arribada d'un bon pallasso fa més per la salut dels seus habitants que 20 rucs carregats de fàrmacs».
Hi ha un ampli consens a afirmar que l'humor enforteix el sistema immunològic. Generar endorfines ens fa menys vulnerables. Per això, buscar la doble cara de totes les coses fa que sigui més fàcil pair els problemes. Els nens més petits, que riuen unes 300 vegades al dia, són els que transmeten una major sensació de felicitat. Per això, de manera natural i inconscient, els adults ens hi apropem per intentar provocar un somriure que també és terapèutic per a qui el rep.
Cadascú sintonitza amb un tipus d'humor. Diuen que els catalans tirem més cap a la ironia, més en la línia dels britànics. Sigui com sigui, com que hem de conviure amb el coronavirus, podem escollir el tipus d'humor amb el qual tinguem més sintonia. L'important és disposar del ressorts que ens dona la naturalesa per combatre les adversitats. Avui parlem d'un virus, però demà de qualsevol entrebanc que ens intenta barrar el camí i l'hem de salvar.
